L'època de la restauració borbònica

TEMA 7: L’època de la Restauració borbònica (1875-1898)
1. EL SISTEMA POLÍTIC DE LA RESTAURACIÓ
El pronunciament de Martínez Campos el desembre del 1874, acollit favorablement per l’exèrcit i per les forces polítiques conservadores, va significar la restauració de la monarquia en la persona d’Alfons XII, l’únic fill mascle d’Isabel II. El polític cabdal del moment va ser Antonio Cánovas delCastillo, que va assumir la regència fins a la tornada del rei, el gener del 1875.
1.1. Un nou sistema polític
Els conservadors van rebre amb satisfacció la Restauració i Cánovas volia posar fi als problemes. Va elaborar una constitució (bipartidisme) i volia pacificar el país. Doncs, va convocar corts constituents.
La Constitució del 1876
Aquesta constitució mostra el liberalisme doctrinari,amb sufragi censatari i sobirania compartida entre les corts i el rei. Conservadora i tradicional. La monarquia havia de moderar l’alternança entre partits i s’amplien els drets al monarca. Les corts bicamerals: Congrés i Senat. Una llei del 1878 va establir vot censatari i els electors catalans van passar a menys del 5%. També proclamava la confessionalitat catòlica de l’Estat. La declaració dedrets es va fer amb lleis i els va restringir.
Bipartidisme i tron pacífic
Cánovas va alternar el poder entre els conservadors i liberals. S’acceptà, doncs, un tron pacífic i la fi als pronunciaments. L’exèrcit va passar a ser poder civil per defensar el país, el pressupost va ser elevat.
1.2. La fi dels conflictes bèl•lics
L’estabilitat va ser per posar fi a les guerres carlines i cubanes. ACatalunya els carlins van aconseguir victòries, la d’Alpens (1873) i la de Castellfollit (1874). Van conquerir ciutats de l’interior. AL 1875 l’ofensiva liberal els va expulsar. El conflicte continuà al País Basc i a Navarra. El 1876 es rendeixen. La derrota carlina va posar fi al règim foral, però el 1878 van atorgar autonomia fiscal al País Basc (concerts econòmics). També el 1878 es signa la Paude Zanjón que posa fi a la Guerra dels Deu Anys. L’incompliment de les reformes provoca la Guerra Chiquita.

2. LA VIDA POLÍTICA I L’ALTERNANÇA EN EL PODER
El funcionament del sistema polític dissenyat per Cánovas cercava l’estabilització de la monarquia a partir de l’existència de dos grans partits, el liberal i el conservador, que s’alternaven en el poder. El torn de partits es va complir demanera escrupolosa fins a la fi del segle XIX, en què la crisi del 1898 va fer trontollar el sistema.
2.1. Els partits dinàstics
Cánovas era el líder del Partido Conservador i Sagasta els del Partido Liberal. Conservadors i liberals coincidien en les qüestions fonamentals (Estat liberal, unitari i centralista) però diferien (sufragi universal vs. Censatari, Església vs. Laïcisme). Van garantiruna estabilitat institucional. Els conservadors catalans s’oposaven a la política centralitzada de Cánovas i al reformisme progressista. Els liberals catalans volien augmentar les llibertats individuals i sufragi universal.
2.2. Falsejament electoral i caciquisme
Aquest sistema va durar més de 10 anys per la corrupció electoral i l’ús d’influència dels poderosos o cacics, conegut per caciquisme.El falsejament es va utilitzar sovint. La tupinada és el falsejament sistemàtic dels resultats electorals amb coaccions i violència.
2.3. El desenvolupament del torn de partits
Del 1876 al 1898 el tron funcionà amb regularitat (sis eleccions els conservadors i 4 liberals). 1875-1881 Cánovas. 1881-1884 Sagasta (sufragi universal masculí per unes municipals 1882). 1884 Cánovas però el 1885 mortel rei i pacten entre liberals i conservadors (Pacte d’El Pardo per donar suport a la regència de Maria Cristina i continuar amb la monarquia). Sota la regència el liberal governà més que el conservador (govern llarg de Sagasta 1885-1890 obra reformista: Llei d’associacions 1887, abol•lició de l’esclavitud 1888, nou codi civil 1889 i reforma a hisenda i exèrcit). En les eleccions del 1890,...