Épica - Llatí
Páginas: 7 (1582 palabras)
Publicado: 10 de junio de 2014
LA POESIA ÈPICA
L’èpica aconseguia que el públic estigués interessat pel desenvolupament de l’acció. Els fets en ells mateixos no importaven tant. Els escenaris eren la natura, els camps de batalla, les ciutats assetjades, l’Olimp. Els protagonistes eren els personatges de ficció o històrics, homes que tenien quelcom de diví, que eren fundadors o defensors del seu poble i d’un ideal.
Elstemes de l’èpica romana tenen molta relació amb els de Grècia i amb la grandesa de Roma. En general, mostren l’enfrontament entre pobles, els seus caps i cultures. També eren temes sobre l’admiració i l'elevació dels herois i els seus èxits. Destaquen les figures de Júpiter i també del Fatum o Destí.
El món era concebut d'una manera mitològica, ple d'herois, com Ulisses o Aquil·les. Per altrabanda, les famílies dirigents romanes, com la dels Escipions, necessitaven la propaganda política i militar i la concretaven en poemes breus. Després es va convertir en un instrument educatiu, que reforçava la finalitat propagandística.
Els poemes comencen sovint amb una invocació a les muses i un anunci del contingut de la història. Existeixen diferents parts narratives, que són les predominants.El poema sol plantejar-se per episodis, tot i que en alguns casos se centren en algun esdeveniment.
El gènere de l’èpica comença als inicis de la literatura arcaica amb una versió llatina de l'Odissea d'Homer, realitzada pel llibert Livi Andronic, el qual, juntament amb Nevi i les seves Púnica i Enni i els seus Annals constitueixen el grup iniciador del gènere i tenen uns trets molt similars.Sorgeixen després dos genis que rellancen el gènere amb les seves innovacions. Són Virgili i Ovidi, que escriuen l'Eneida i les Metamorfosis, respectivament.
AUTORS: Còrdova Lucà va escriure Farsalia. Hi narra, cronològicament, un fet històric: la guerra civil entre Cèsar i Pompeu. conservadors Valeri Flac, Sili Itàlic i Papini Estaci, amb les seves Argonautica, Púnica i Tebaida iAquil·leida, respectivament.
PUBLIUS VERGILIUS MARO
Va néixer Virgili el 15 d’octubre de 70 aC a prop de la localitat de Màntua, al nord d’Itàlia. Es va criar en un ambient modest, però tot i així va estudiar a Cremona i Milà, fins que va a anar a Roma a acabar els seus estudis de retòrica, segons era costum. Tanmateix, només va fer un assaig com a orador i, a més a més, sense èxit.
Les Bucòliques oÈglogues són deu poemes pastorils. La majoria de les Bucòliques estan escrites en forma de diàleg de pastors. Quan Virgili va començar a ser reconegut després de la publicació de les Bucòliques, fou admès al cercle poètic de Mecenas, que pretenia captar per a la causa d’August els intel·lectuals més destacats del moment. Gràcies a l’ajuda de Mecenas i August va assolir una posició econòmicaacomodada que li va permetre dedicar-se exclusivament a la pràctica del seu art.
Durant set anys Virgili va treballar en la seva següent obra, les Geòrgiques, que va escriure a instàncies de Mecenas i August, per tal de dignificar la vida del camp i ensenyar totes les seves
tècniques. Les Geòrgiques són quatre llibres de poemes, que tracten sobre agricultura. El primer tracta sobre el camp engeneral; el segon sobre les vinyes, les oliveres i els arbres fruiters, també fa un elogi de la vida del camp; el tercer sobre el bestiar i els animals domèstics; i el quart sobre les abelles.
Poc després va encetar la seva obra suprema, l’Eneida, la nova epopeia del poble romà. Va ser el mateix August qui el va animar a escriure un cant èpic a Roma, en el moment que Octavi havia tornat victoriósde la batalla d’Actium i de les campanyes a l’orient. Onze anys després, i per tal de donar els últims tocs a la seva obra, va viatjar a Grècia i, de tornada, va agafar febres i va morir. L’última voluntat de Virgili va ser destruir la seva obra, ja que la considerava incompleta i imperfecta, però els seus amics i el propi August no van fer cas dels desigs de l’autor i van publicar l’Eneida....
L’èpica aconseguia que el públic estigués interessat pel desenvolupament de l’acció. Els fets en ells mateixos no importaven tant. Els escenaris eren la natura, els camps de batalla, les ciutats assetjades, l’Olimp. Els protagonistes eren els personatges de ficció o històrics, homes que tenien quelcom de diví, que eren fundadors o defensors del seu poble i d’un ideal.
Elstemes de l’èpica romana tenen molta relació amb els de Grècia i amb la grandesa de Roma. En general, mostren l’enfrontament entre pobles, els seus caps i cultures. També eren temes sobre l’admiració i l'elevació dels herois i els seus èxits. Destaquen les figures de Júpiter i també del Fatum o Destí.
El món era concebut d'una manera mitològica, ple d'herois, com Ulisses o Aquil·les. Per altrabanda, les famílies dirigents romanes, com la dels Escipions, necessitaven la propaganda política i militar i la concretaven en poemes breus. Després es va convertir en un instrument educatiu, que reforçava la finalitat propagandística.
Els poemes comencen sovint amb una invocació a les muses i un anunci del contingut de la història. Existeixen diferents parts narratives, que són les predominants.El poema sol plantejar-se per episodis, tot i que en alguns casos se centren en algun esdeveniment.
El gènere de l’èpica comença als inicis de la literatura arcaica amb una versió llatina de l'Odissea d'Homer, realitzada pel llibert Livi Andronic, el qual, juntament amb Nevi i les seves Púnica i Enni i els seus Annals constitueixen el grup iniciador del gènere i tenen uns trets molt similars.Sorgeixen després dos genis que rellancen el gènere amb les seves innovacions. Són Virgili i Ovidi, que escriuen l'Eneida i les Metamorfosis, respectivament.
AUTORS: Còrdova Lucà va escriure Farsalia. Hi narra, cronològicament, un fet històric: la guerra civil entre Cèsar i Pompeu. conservadors Valeri Flac, Sili Itàlic i Papini Estaci, amb les seves Argonautica, Púnica i Tebaida iAquil·leida, respectivament.
PUBLIUS VERGILIUS MARO
Va néixer Virgili el 15 d’octubre de 70 aC a prop de la localitat de Màntua, al nord d’Itàlia. Es va criar en un ambient modest, però tot i així va estudiar a Cremona i Milà, fins que va a anar a Roma a acabar els seus estudis de retòrica, segons era costum. Tanmateix, només va fer un assaig com a orador i, a més a més, sense èxit.
Les Bucòliques oÈglogues són deu poemes pastorils. La majoria de les Bucòliques estan escrites en forma de diàleg de pastors. Quan Virgili va començar a ser reconegut després de la publicació de les Bucòliques, fou admès al cercle poètic de Mecenas, que pretenia captar per a la causa d’August els intel·lectuals més destacats del moment. Gràcies a l’ajuda de Mecenas i August va assolir una posició econòmicaacomodada que li va permetre dedicar-se exclusivament a la pràctica del seu art.
Durant set anys Virgili va treballar en la seva següent obra, les Geòrgiques, que va escriure a instàncies de Mecenas i August, per tal de dignificar la vida del camp i ensenyar totes les seves
tècniques. Les Geòrgiques són quatre llibres de poemes, que tracten sobre agricultura. El primer tracta sobre el camp engeneral; el segon sobre les vinyes, les oliveres i els arbres fruiters, també fa un elogi de la vida del camp; el tercer sobre el bestiar i els animals domèstics; i el quart sobre les abelles.
Poc després va encetar la seva obra suprema, l’Eneida, la nova epopeia del poble romà. Va ser el mateix August qui el va animar a escriure un cant èpic a Roma, en el moment que Octavi havia tornat victoriósde la batalla d’Actium i de les campanyes a l’orient. Onze anys després, i per tal de donar els últims tocs a la seva obra, va viatjar a Grècia i, de tornada, va agafar febres i va morir. L’última voluntat de Virgili va ser destruir la seva obra, ja que la considerava incompleta i imperfecta, però els seus amics i el propi August no van fer cas dels desigs de l’autor i van publicar l’Eneida....
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.