Órgans vestigials

ÓRGANS VESTIGIALS DELS HUMANS

- El coxis és un os situat sota l'os sacre al final de la columna vertebral. Encara que actualment ajuda a l'hora d'esmorteir caigudes, asseure's, mantenir l'equilibri i és lloc d'inserció d'alguns músculs, no exerceix un paper important i és molt susceptible a lesionar-se per caigudes. És un vestigi de la cua que els embrions humans posseeixen fins acomençaments de la 8ª setmana.
- Apèndix és una prolongació de l'intestí gruixut. Abans seria molt útil en els nostres avantpassats herbívors ja que proporcionaria la capacitat de digerir amb major eficàcia la cel·lulosa de la dieta. Actualment se sap que té una mínima funció immunitària completament prescindible. Alguns metges consideren que l'apèndix no té cap funció en el cos humà. 
- Les amígdales sónsuposadament la nostra primera línia de defensa contra els bacteris, però de vegades fa equip amb elles i els obre les portes al nostre cos. Per això moltes persones les consideren órgans vestigials.
- Els queixals del judici representen el tercer molar. Es diuen queixals del judici atès que a l'edat en què apareixen se suposa que la persona té un judici més desenvolupat i complet que quanapareix la resta de dents. Els queixals del judici solen afectar a altres dents en desenvolupar-se, empenyent-los o sortint "tortes". Quan això ocorre se solen extreure. Com a prova definitiva de l'evolució actual, els humans estem perdent aquests queixals a poc a poc, per la qual cosa hi ha algunes persones que no arriben a desenvolupar-les de manera congènita. Ja no són necessàries per al tipusd'aliments que ingerim. 
- L’òrgan Vomeronasal és un diminut clot a cada costat de l'envà nasal que es considera lligat als quimioreceptors no funcionals, es localitza en l'os vómer, entre el nas i la boca. Si som capços de captar feromones, cosa que encara no és segura, probablement ho fem gràcies a aquest òrgan. Les serps ho usen per fer olor preses, traient la llengua i atraient partícules al'obertura de l'òrgan en el paladar. Alguns mamífers utilitzen un moviment facial característic anomenat reflex de flehmen per enviar compostos a aquest òrgan, mentre que en altres mamífers el mateix òrgan es contreu i bomba per atreure els compostos. Podrien ser tot el que queda de la nostra otrora gran habilitat per detectar feromones.  
-Sins paranasals, els sins nasals dels nostres primersancestres podrien haver estat lligats als receptors d'olor, que els aportaven un elevat sentit de l'olfacte que els ajudava a sobreviure. Ningú sap per què retenim aquestes cavitats associades a la mucositat, excepte potser per alleugerir el pes del cap i escalfar i humitejar l'aire que respirem. 
-El replegament semilunar és un engrosament de la conjuntiva en l'angle intern de l'ull i ocult en gran partper les parpelles. L'interior del replegament pot posseir una làmina cartilaginosa i fibres musculars. Vestigis de la membrana nictitant o també anomenat tercera parpella present en animals inferiors. En tancar-ho, durant la immersió, actua com membrana protectora de la còrnia en els amfibis. 
-La tercera parpella és un ancestre comú a les aus i els mamífers que podia haver comptat amb unamembrana per protegir l'ull i escombrar els residus cap a l'exterior. D'ella els humans conserven solament un petit plec a la cantonada interior de l'ull. També es diu membrana nictitant. 
-Punt de Darwin (o tubercle), es tracta d'una punta situada a la vora de l'orella, més exactament en el terç superior de l’hélix, i es diu així perquè Charles Darwin ho va descriure per primera vegada en “L'Origende l'Home”.
-Mugrons masculins, els conductes lactífers es formen abans que la testosterona provoqui la diferenciació de sexes en el fetus. Els homes tenen teixit mamari que pot ser estimulat per produir llet. Durant les primeres setmanes, l'embrió en desenvolupament segueix un “avantprojecte femení”, tant en els òrgans reproductors com en els mugrons. La testosterona no apareix en escena fins...