àcids i bases

ÀCIDS I BASES

Des de fa milers d'anys se sap que el vinagre, el suc de llimona i molts altres aliments tenen un sabor àcid.
No obstant això, no va anar fins a fa uns quants centenars d'anys que es va descobrir per quins aquestes coses tenien un sabor àcid.
El terme àcid, en realitat, prové del terme Llatí acere, que vol dir àcid.
Encara que hi ha moltes definicions dels àcids i lesbases

En el segle XVII, l'escriptor irlandès i químic amateur Robert Boyle primer va denominar les substàncies com àcids o bases (va anomenar a les bases alcalis) d'acord a les següents característiques:

• Els Àcids tenen un sabor àcid,corroïxen el metall, canvien el litmus tornasol (una tinta extreta dels líquens) a vermell, i es tornen menys àcids quan es barregen ambles bases.

• Les Bases són relliscoses, canvien el litmus a blau, i es tornen menys bàsiques quan es barregen amb àcids.

Encara que Boyle i uns altres van tractar d'explicar per quins els àcids i les bases es comporten de tal manera, la primera definició raonable dels àcids i les bases no seria proposada fins a 200 anys després.

Afinals de 1800, el científic suec Svante Arrhenius vaproposar que l'aigua pot dissoldre molts compostos separant-los en els seus ions individuals.
Arrhenius va suggerir que els àcids són compostos que contenen hidrogen i poden dissoldre's en l'aigua per a soltar ions d'hidrogen a la solució.
Per exemple, l'àcid clorídric (HCl) es dissol en l'aigua de la següent manera:

HCl H2O

H+(aq) + Cl-(aq)

Arrhenius va definir les bases comsubstàncies que es dissolen en l'aigua per a soltar ions d'hidròxid (OH-) a la solució.
Per exemple, una base típica d'acord a la definició de Arrhenius és l'hidròxid de sodi (NaOH):

NaOH H2O

Na+(aq) + OH-(aq)

La definició dels àcids i les bases de Arrhenius explica un sens fi de coses.
La teoria de Arrhenius explica el per quin tots els àcids tenen propietats similars (i de lamateixa manera per quina totes les bases són similars).
Per que tots els àcids solten H+ ia la solució (i totes les bases solten OH-).
La definició de Arrhenius també explica l'observació de Boyle que els àcids i les bases es neutralitzen entre ells.
Aquesta idea, que una base pot afeblir un àcid, i vice versa, és anomenada neutralització.

La Neutralització: Tal com pot veure dalt, els àcidssolten H+ en la solució i les bases solten OH-.
Si anéssim a barrejar un àcid i una base, l'ió H+ es combinaria amb l'ió OH- ion per a crear la molècula H2O, o simplement aigua:

H+(aq) + OH-(aq) H2O

La reacció neutralizant d'un àcid amb una base sempre produirà aigua i sal, tal com es mostra baix:

Àcid Base Aigualeix Sal

HCl + NaOH H2O + NaCl

HBr + KOH H2O + KBr

Encaraque Arrhenius va ajudar a explicar els fonaments de la química sobre àcids i bases, llastimosament les seves teories tenien límits.
Per exemple, la definició de Arrhenius no explica per quina algunes substàncies com el llevat comú (NaHCO3) pot actuar com una base, a pesar que no contingui ions d'hidrogen.

En 1923, el científic danès Johannes Br/ i l'anglès Thomas Lowry van publicar diferentsencara que similars treballs que van redefinir la teoria de Arrhenius.
En les paraules de Br/'s words, "... els àcids i les bases són substàncies que té la capacitat de dividir-se o prendre ions d'hidrogen respectivament."
La definició de Br/-Lowry amplia el concepte de Arrhenius sobri els àcids i les bases.
La definició de Br/-Lowry sobri els àcids és molt similar a la de Arrhenius,qualsevol substància que pugui donar un ió d'hidrogen, és un àcid (en la definició de Br/, els àcids són comunament referits com donants de protons perquè un ió- hidrogen H+ menys el seu electró - és simplement un protó).

No obstant això, la definició de Br/ de les bases és bastant diferent de la definició de Arrhenius.
La base de Br/ és definida com qualsevol substància que pot acceptar un ió...