ÀGORA

L'àgora (del grec αγορά, 'mercat') fou la plaça pública de les ciutats estat gregues (les polis). N'era el centre cultural, comercial i polític. Les assemblees de ciutadans es realitzaven al mateixrecinte. Sorgeix rere la caiguda de la civilització micènica i cap al segle VIII aC són una característica essencial de tota polis. La més famosa és l'àgora d'Atenes.[1]

Fou una part essencial de laconstitució dels antics estats grecs. Les primeres àgores les van convocar els reis o els caps més distingits, i Homer, per exemple, esmenta la mitològica àgora d'Aquil·les a Troia. En general, elsgrecs construïen les àgores de forma quadrada, amb pòrtics, columnates i galeries per passejar-hi. La d'Atenes era travessada diagonalment per la Via de les Panatenees, que s'iniciava al santuarid'Eleusis i menava directament a l'Acròpolis.
L'elaboració del guió, que va començar el 2005, ha anat a càrrec del mateix Amenábar i Mateo Gil amb la col·laboració del productor executiu Fernando Bovairai ha suposat, en paraules del director «perdre entre llibres d'Història i Astronomia acabant atrapats en l'Egipte de fa 1600 anys ». Va ser Carl Sagan, en la seva sèrie Cosmos: Un viatge personal i enel llibre Cosmos, ambdós de 1980, qui va redescobrir per al públic contemporani el personatge d'Hipàtia, que apareix esmentat en els antics textos dels seus deixebles Sinesio de Cirene i Hesiquiod'Alexandria , així com del seu contemporani Sócrates Escolàstic, entre d'altres. També apareix a la Suda (enciclopèdia bizantina del segle X).

Amenábar després de llegir Cosmos, va estudiar figureshistòriques de l'astronomia com Ptolemeu, Copèrnic, Johannes Kepler i Galileu, però es va trobar molt interessat en la història d'Hipàtia, una astrònoma grega del segle IV la història, sentia, estavasent rellevant en el segle XXI: "Ens vam adonar que aquest moment en particular en el món va tenir moltes connexions amb la nostra realitat contemporània. Després el projecte es va convertir realment...