Àloe Vera

L’Àloe Vera (de la família Asphodelaceae) és una planta originària d’Àfrica, que també es cultiva a Àsia, Amèrica i Europa i és molt coneguda medicinalment pel gran nombre de propietats curatives que té i que més tard veurem. Actualment es cultiva per consum propi en moltes llars ja que és una planta fàcil de cuidar i mantenir i també és molt senzill treure-li profit al gran nombre de beneficisque té per a nosaltres.
L’àloe vera acostuma a mesurar fins a 50 cm d’alt i és una planta de fulla perenne (una altra característica molt positiva, ja que si la tenim a casa, podrem utilitzar-la tot l’any).
Les seves flors floreixen des de la primavera fins a la tardor, depenent de l’espècie.

HISTÒRIA
L’àloe vera no és una planta que s’utilitza i se’n coneixen les propietats des de fa benpoc, sinó que des del llarg de la història de la humanitat que s’ha estat utilitzant.
Les primeres proves que tenim, són gravats egipcis en els que l’usaven com a font de salut i benestar i, segons diuen, Nefertiti i Cleòpatra l’utilitzaven en els seus tractaments de bellesa i, ja aleshores, se li atorgava la immortalitat.
Més tard, també hi ha proves que Aristòtil li recomanava la planta aAlexandre Magne per a curar als seus soldats, així com Marco Polo l’utilitzava per alleujar els mals estomacals.
Els indis americans l’utilitzaven per a moltíssimes coses, per exemple com a condicionador del cabell; a l’Índia s’utilitzava per a les irritacions de la pell i els àrabs com a una loció hidratant.
Però malgrat tenir força des de fa molts anys, no va tornar-la a guanyar fins al final dela Segona Guerra Mundial, quan els habitants d’Hiroshima i Nagasaki la varen utilitzar per a les cremades.
Així doncs, va tenir gran repercussió des de ja fa moltíssims anys. Alguns personatges emblemàtics van dedicar-ne algunes paraules. El primer exemple és Cristòbal Colom, qui va dir: “Hi ha quatre plantes indispensables per al benestar de l’home: el blat, el raïm, l’oliva i l’àloe”. L’altre,Mahatma Gandhi va dir: “Em preguntàveu quines eren les forces secretes que em sostenien durant els meus llargs dejunis. Doncs bé, era la meva fe en Déu, el meu senzill i frugal estil de vida i l’àloe, els beneficis del qual vaig descobrir en la meva arribada a Sudàfrica a finals del segle XIX”.

A més, al llarg de la història i depenent de la regió se li ha donat un nom diferent, cosa que hetrobat força interessant.

Antic Egipte: Planta de la immortalitat
Sumeris: Màgica virtut
Monjos medievals: Planta miraculosa
Templers: Elixir de Jerusalem
Països àrabs: Lliri del desert
Antiga Xina: Remei harmònic
Indis de Florida: Font de joventut
Índia: Curadora silenciosa
Rússia: L’elixir de la longevitat
Haití: Planta de l’eternitat
Brasil: Planta de la salut i la bellesaAltres noms: Planta de les bones vibracions, planta dels cent anys, hormona de les ferides

ESPÈCIES
L’espècie que nosaltres coneixem com àloe vera és l’Aloe barbadensis. Aquesta espècie es divideix en tres varietats.
-Aloe barbadensis (àloe vera): És l’àloe que més trobem, la més comuna i la que molts tenim a casa. Es caracteritza per tenir fulles d’entre 30 i 60 cm de llarg d’un color verdgrisós. Quan són joves, tenen taques clares que a mesura que van creixent van desapareixent. Les seves flors són cilíndriques i grogues, d’entre 2 i 3 cm de llarg.
• Miller o vulgaris: El seu nom prové del taxonomista Miller que es va dedicar a l’estudi d’aquesta varietat. Ell mateix també la va anomenar vulgaris perquè era molt més abundant en comparació amb les altres.
• Humilis: És més petita,les fulles són més petites i allargades i té un color verd fosc i blavós. Tot i que és similar a l’anterior, es ven menys perquè és més petita.
• Mitriformis: Les fulles són més amples i curtes però molt carnoses. Igual que l’anterior, com que és més petita, és menys productiva.

Però a més a més, hi ha moltíssimes espècies d’àloe. Però entre elles, les més importants són aquestes:
-Aloe...