Àngel Guimerà

ÀNGEL GUIMERÀ
Vida (Santa Cruz de Tenerife, 1845, Barcelona, 1924)
Va ser la gran personalitat de la Renaixença catalana, al costat
de Jacint Verdaguer. Guimerà és l’altre gran nom i el més
internacional que va donar la Renaixença. Fa grans creacions a partir
d’una llengua molt feble.
La seva biografia és important per analitzar la seva situació. Deia que
havia nascut l’any 1847 (pares nocasats, mare canària i pare
català). El rebuig social per la situació dels seus pares, sembla que va
marcar la infantesa de Guimerà. Complex de fill natural i complex
de fill mestís, dos elements que trobarem en algunes de les seves
obres. Per això s’ha explicat que en la majoria de les seves obres
apareixen personatges mestissos i desarrelats, perquè així és com es
devia sentir Guimerà enla societat del Vendrell.
Un altre fet traumàtic va ser el desengany amorós que va patir
amb Maria Rubió, una jove vendrellenca amb qui no s’hi va poder
casar per l’oposició d’ambdues famílies. Sembla que durant tota la
seva vida va arrossegar aquesta frustració amorosa i que
l’enamorament que sentia al principi va esdevenir una passió gairebé
malaltissa.
La seva conversió al català esprodueix el 1867. La seva llengua
materna era el castellà. La família torna a Catalunya i decideix
escriure en català. Es converteix en un apassionat de la Renaixença.
Es convertirà en l’emblema del catalanisme pur, no fa partit. És el
prototipus de català honest. Té una vida ordenadíssima.
Prototipus de puresa moral.
A partir dels 70 al Vendrell entra a formar part d’un grup
d’intel—lectualsliterats i catalanistes que varen fundar la revista La
Renaixença que més endavant passaria a ser diari. Això explicaria
que una persona com ell que tenia com a llengua familiar el castellà,
que havia estudiat als Escolapis i que, per tant, havia seguit tot el seu
ensenyament en aquesta llengua, esdevingués una de les
principals figures del catalanisme polític i de la renovació de laliteratura catalana.
Dintre d’aquest grup de seguida va destacar, es va donar a conèixer
com a poeta i va guanyar diverses vegades els Jocs Florals fins que el
1877 va ser nomenat Mestre en Gai Saber, que era el principal
guardó i reconeixement que podia rebre un poeta que escrivís en
català aquella època.

1

Obra
Tot i que Àngel Guimerà aviat va destacar com a poeta de la
Renaixença,l’activitat teatral també li va ser molt reconeguda a partir
de 1879. En conjunt, la seva obra és cronològicament i temàticament
coherent, de manera que podem distingir-hi quatre etapes ben
diferenciades.

1- Primera etapa (1879-1890): la tragèdia romàntica
Plenament romàntica. Comença amb diverses tragèdies romàntiques
en vers, de tema històric. Són drames romàntics dels més típics. La
seguretatescènica i poètica fa que aquestes obres siguin molt
rellevants.

-

Gala placídia (1879)

Dona romana que s’ha de casar amb el rei dels bàrbars per salvar
pactes d’estat. Síntesi entre dues cultures diferents i això els llança
vers el final tràgic de l’obra.

-

Mar i cel (1888)

Els estudiosos acorden de qualificar com l’obra més ben construïda
d’aquesta primera etapa i que narrala relació de dos joves, Saïd i
Blanca que –de nou- pertanyen a dues cultures ben diferents, fet que
els mena al final tràgic.

2- Segona etapa (1890-1900): la introducció dels corrents
realistes
Fa una opció estètica més personal, una síntesi entre romanticisme i
realisme.
Les tres obres més importants són obres més o menys tràgiques,
turbulentes, apassionades:

MARIA ROSA (1894)Història d’una dona que era requerida per dos amics i Mª Rosa al final
es decideix per un d’aquests dos amics. El marit té un accident i es
2

mor. Mª Rosa té un gran disgust, l’amic l’ajuda a superar aquesta
desgràcia i li acaba demanant que es casi amb ell. Decideix casar-s’hi
però el dia que es casen comença a sospitar que no va morir d’un
accident. Opta per anar emborratxant el que és...