Àngel Guimerà

BIOGRAFIA

Àngel Guimerà i Jorge va néixer el 1845 a Santa Cruz de Tenerife i va morir a Barcelona el 1924. Fill de mare canària i pare català. La família s'instal·la al Vendrell quan el fill era petit.

A finals dels anys 60, Guimerà era un intel·lectual molt actiu, escrivia poesia i publicava en la premsa catalanista. L'any 1871 és un dels fundadors del diari La Renaixença, posteriormenten fou director, i destacà pel caràcter encès dels seus articles.

El 1877 obté tres premis als Jocs Florals, fet que el col·loca, juntament amb Verdaguer, en un lloc de privilegi entre els escriptors de l'època.

Guimerà va recórrer les terres catalanes i prengué consciència del sistema caciquista que la política del moment no combatia. Per això va prendre una postura activa socialment.RESUM: LA RENAIXENÇA

La Renaixença és un moviment de recuperació de la llengua i la literatura catalana que es dóna entre 1840 i 1880, després de tres segles de decadència cultural i literària.

La Renaixença vol assolir la identificació total entre llengua i pàtria, i té com a objectius:
- La recuperació del passat de Catalunya.
- Recollir la literatura popular de tradició oral.
-Normalitzar i normativitzar la llengua
- Crear una nova literatura en tots els gèneres
- Crear òrgans de difusió cultural catalana i enfortir les institucions existents.

Durant aquest període es restaura l’antiga festa dels Jocs Florals i sorgeixen escriptors importants com són: Àngel Guimerà, Jacint Verdaguer o Narcís Oller.

En conclusió, es pot dir que aquest moviment és molt rellevantper a la restauració de la llengua, la literatura i la cultura catalana.
------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Mar i cel, tragèdia dividida en tres actes i en vers d’Àngel Guimerà escrita i representada l’any 1888.
Característiques de l’obra:
Expressa una intensa força teatral
Lessingularitats d’una forma, la tragèdia
Llenguatge dramàtic
Sentit complet a través de la representació escènica
Defineix els trets d’una visió del mon pròpia que dóna solidesa i personalitat a la seva obra

De la poesia a la tragèdia
Utilitza el català com a llengua literària
1869 es presenta als Jocs Florals
1877 esdevé Mestre en Gai Saber: reconeixement màxim d’un poeta en aquell tempsNormalitza i modernitza el teatre en català
Com que no entén el teatre allunyat de la poesia, les seves primeres obres van ser escrites en vers
1879 Gala Plàcida: primera tragèdia
Innovació del teatre de Guimerà: la capacitat de crear personatges que viuen immensos en una dimensió individual d’arrel passional i en una problemàtica col·lectiva que els condiciona
Utilitza el vers decasíl·lab blancsense rima que evita la cantarella i s’aproxima a la naturalitat de la prosa
Les primeres tragèdies son històriques ja que tenen una ambientació situada en moments del passat, en un marc medieval per situar de manera creïble els personatges
Posteriorment, desenvoluparà drames realistes com: Maria Rosa, Terra baixa, La filla del mar: la figura del personatge marginat ha de triar entre ser fidel ala pròpia col·lectiva o seguir els impulsos del seu cor.

Guimerà arriba al màxim punt dramàtic pel seu bagatge poètic. No es decanta pel drama històric (típic de la renaixença) sinó que destaca altres punts no únicament patriòtics: personatges de pedra picada, conflictes religiosos.
En el poema “indibil i Mandoni” s’imposa la presencia de la mare de Mandoni. En les ultimes estrofes del poemas’expressa un mon creatiu, en que xoquen els conflictes individuals i els col·lectius.
Tindrà un referent en Victor Balaguer (1824-1901) en el seu model balaguerià que valora i incorpora l’ús del decasíl·lab blanc i la presencia de personatges amb una dimensió històrica allunyada de la reivindicació de la catalanitat.
Com en Shakespeare, ha de jugar fort en la creació de figures humanes que des...