ÁCID BASE

COMPORTAMENT DELS INDICADORS
ÀCID-BASE
OBJECTIU: El caràcter àcid o bàsic d’una dissolució aquosa es mesura mitjançant el pH. En aquesta pràctica comprovarem el pH de diverses substàncies deconsum ordinari al posar-les en contacte amb diversos indicadors àcid-base. La acidesa o basicitat d’una dissolució ve donada per la concentració de protons (H+) que en té. Aquesta concentraciós’expressa de manera simplificada mitjançant del pH, que Sörensen va definir com:

Las dissolucions amb pH = 7, són dissolucions neutras, si el seu pH > 7 són dissolucions bàsiques i si el seu pH < 7 sóndissolucions àcides. Per posar de manifest aquest pH s’utilitzen els anomenats indicadors, que són àcids o bases orgàniques dèbils amb la particularitat de que la forma disociada (In-) té un colordiferent al de la seva forma no disociada (HIn). Així pel indicador

D’aquesta equació de dissociació es dedueix que per qualsevol concentració de H+ sempre són presents tant la forma disociadacom la forma sense disociar, amb predomini d’una o de l’altre d’acord amb el pH de la dissolució. La capacitat limitada de l’ull humà per veure el color de una de les formes, exigeix que la sevaconcentració sigui, al menys, deu vegades la de l’altra. Si no s’assoleix aquesta relació, es veuen colors intermedis, dins del interval de viratge del indicador.
Els indicadors àcid-base són moltnombrosos així com els colors i valors de pH dins dels que es produeix el viratge i depenen de la naturalesa del indicador. En cada cas s’ha d’escollir d’indicador amb interval de viratge més pròxim alvalor de pH que ens interessa.
Si es tracta de mesurar el pH d’una dissolució mitjançant d’indicadors, hem de provar amb un ventall d’ells amb diversos intervals de viratge que puguin cobrir total’escala de pH fins a localitzar aquell valor del pH per al qual un indicador vira de color, però la resta no ho fa.
Hi ha un paper indicador universal, que està format per una mescla d’indicadors...