Árboles

LA SURERA





És un arbre al què li agrada el sol i el clima càlid del Mediterrani. Resistix molt bé l'època de sequera estival encara que, generalment, necessita abundant aigua per a un creixementòptim. El fred extrem, amb gelades, és molt perjudicial per a esta espècie, acostumada a créixer prop del mar.
La seua altura varia segons les cures que tinguem amb ell. En llibertat aconseguix els20 metres d'altura, potser excessius per a un jardí, però augmentant el ritme de poda controlarem més fàcilment la seua envergadura i ho acomodarem a l'espai exterior triat. Una recomanació: necessitasòls arenosos que permeten airejar la seua arrels. La corfa, coneguda com a suro, recobrix un tronc gros de fusta dura, resistent i pesada. Quan es destapa apareix una capa groguenca que al contacteamb el sol i l'aire es torna rogenca i, posteriorment, d'un color canella fosc que persistix durant un llarg temps.

Els seus fulls són perennes i ovalades d'un verd intens pel feix i un to mésgrisenc en la cara posterior. El bord és dentat o espinós, però no és perillós per als xiquets per la seua falta de robusted, és a dir, si panses la teua mà sobre elles, notaràs que no punxen. El seu fruités una bellota, que madura a la tardor i part de l'hivern. És un arbre d'ombra perfecte per la seua copa de gran amplitud. La robustesa del seu tronc i de les seues branques fan de la surera el companyde jocs ideal per als xiquets. En ell pots fabricar un columpio amb el que es divertiran en els seus estones lliures.
Usos de la surera
Els seus fruits són molt apreciats per a l'alimentació delbestiar porcí. Són pareguts als de l'alzina, però maduren amb més assiduïtat i tenen un sabor menys dolç. No cal oblidar que la seua ingesta no té perill per a la salut per la seua falta de toxicitat. Lacorfa és l'element més valorat de la surera. Ens proporciona, de manera natural i sense dany per a la naturalesa, suro amb què fabricarem taps i revestiments. Les característiques de la seua fusta...