ÉBOLA

ÍNDEX

1. Què és l’Ebola?
2. Propagació
3. Quins en són els símptomes?
4. Tractament
5. La noticia

Què és?
És una malaltia infecciosa viral aguda que produeix febre hemorràgica en humans i primats. És un dels dos membres d’una família de virus anomenada Filoviridae, uns virus d’ARN.
Va ser descrita per primer cop l’any 1976 per el Dr. David Finkes, quan hi va haver nombrosos casos defebres hemorràgiques a als països de Sudan i Zaire, a la zona nord-oriental de l’Àfrica. Deu la seva denominació al riu Ebola, que rega Zaire.
Propagació
Aquest virus es contagia a través del contacte directe amb sang, orina o altres secrecions corporals de qualsevol tipus provinents de persones infectades tant mortes com vives. També és possible contagiar-se’n a través de l’exposició aobjectes contaminats.
Pel que fa al contacte amb animals, també n’és possible el contagi sobretot amb animals salvatges com ratpenats, primats o antílops i la seva carn mal cuinada.
Quins en són els símptomes?
La incubació d’aquesta malaltia pot comprendre d’entre dos i 21 dies, encara que entre el vuitè i el desè dia és comú que se’n comencin a mostrar els primers símptomes.
La majoria d’aquestsno són especialment concloents en molts casos, ja que són comuns a d’altres malalties més lleus, però n’hi ha d’altres més perillosos i específics que són més definitius. Tot i així, cal recórrer a anàlisis de sang per a confirmar un cas d’Ebola, ja que la confirmació d’aquest provoca un desplegament d’alerta sanitària que no pot ser en fals.
Els símptomes d’aquesta malaltia són:
• Febre alta isobtada
• Mal de cap
• Molèsties articulars i dolors musculars
• Mal de gola i debilitat
• Diarrea, vòmits i dolor estomacal
• Aparició d’erupcions vermelloses a la pell
• Congestió conjuntival
• Alteració de les funcions hepàtica i renal
• Hemorràgies internes i externes ( no en tots els casos)

Tractament
Malgrat que és una malaltia coneguda i estudiada, no se n’ha descobert encarauna cura prou efectiva, i és per això que la mortalitat depèn en gran mesura de cada pacient i de la seva generació d’anticossos vers la malaltia. Així doncs, no hi ha un tractament específic, sinó que es sotmet a una vigilància exhaustiva i a cures de suport al malalt, intentant perllongar-ne la vida amb perspectives d’una hipotètica generació d’anticossos. És important també dur a termetasques d’aïllament, sobretot en centre hospitalaris, principals fonts de propagació d’aquesta malaltia. Així doncs, la mortalitat és extremadament elevada, oscil·lant entre el 50 i el 90% depenent del tipus d’Ebola. És, per tant, considerada com una malaltia potencialment mortal, provocant la defunció de l’afectat entre els dos i 21 dies després de la manifestació dels símptomes a causa d’una fallamulti-orgànica.

Tot i aquestes dades tan devastadores, hi ha motius per a un optimisme moderat, ja que amb aquesta nova epidèmia s’ha elaborat un nou sèrum experimental, el ZMapp, que sembla efectiu, però que no ha mostrat resultats prou concloents. També s’està experimentant amb el plasma dels pacients que s’hi han sobreposat, tot buscant l’ús dels anticossos generats pel seu organisme.


Lanoticia

21 de març: Les autoritats de Guinea confirmen que la misteriosa malaltia hemorràgica que havia causat la mort de 59 persones des de gener a Guinea era Ebola. Després d'enviar mostres a l'Institut Pasteur de Lió, es determina que es tracta del cep Zaire (amb una taxa de mortalitat d'entre el 60% i el 90% dels casos).
7 d'abril: L'Organització Mundial de la Salut (OMS) anuncia queels casos de contagi augmenten un 60% en una setmana. El 26 de març els malalts eren 86, i el 7 d'abril ja havia 137. El virus s'expandeix ràpidament.
26 de maig: Sierra Leone confirma la seva primera mort per Ebola.
5 de juny: Les dades de l'OMS revelen que el brot és ja el tercer més letal de la història, amb 224 morts, només superat pel de 1976 amb 280, i el de 1995, amb 250.
20 de juny:...