00067193

· Orlando o la feminització de la cultura·
Explica que la novel·la acaba amb la frase I va repicar la 12 campanada de la mitjanit, la 12 campanada de la
mitjanit del dijous 11 d'octubre de 1928 (tot i que ella la va acabar d'escriure una mica abans. Explica que és
una escriptora del s. XX. Diu que Orlando comenta a existir el 9 d'Octubre de 1927 (un any abans de la
primera frase de la novel·la),en un fragment d'una carta a Vita Sackvile, quan Wolf intentava acabar un llibre
d'assaigs.
400 anys de noblesa convertits en una mena de biografia imaginària, fantàstica i profètica. Argument
d'Orlando.
Argument: Un aristòcrata anglès que té 16 anys (1586) i viu fins al s. XX. Ric, jove, enamoradís, amo poderós
de palaus, vides i hisendes. Amant de la literatura, compositor de poemes, viatger iguerrer (Rieri, de los que
no los hay avui en dia... Almenys t'asseguro que a Premià no. I juraria que a Mataró tampoc...). 100 anys més
tard, cap al 1686, el jove es transforma en dona (només el seu cos). Alguns trets físics desapareixen i altres
surten a la llum. La memòria, però, es conserva (enu, entela alguns records).
idea d'un ésser humà capaç de no morir i vagabundejar pels diferentsperíodes de la història .
Possibles semblances:
• Dràcula (Bram Stocker): costat maligne de lo de no morir [ ambientació de la literatura gòtica del
segle XIX ].
• Dr. Jekill i Mr. Hyde (R.L. Stevenson): per lo de les transformacions.
• Nouvelle d'Honoré (Balzac): per les superxeries sexuals. El personatge Sarrasine és un eunuc
(equívoc home−dona que porta a la perdició el seu enamorat).
totatransformació és font d'angoixa davant la mort, sense cap mena de possibilitat de redempció.
Explica que Orlando ve dels models dels personatges de les obres de Shakespeare de la festa elisabetiana.
Innovacions: compleix l'aspiració de Baudelaire a la seva obra Le Spleen de Paris (70 anys abans): Qui no ha
somniat una miraculosa prosa poètica, musical però sense ritme ni rima, prou flexible... A lesondulacions del
somieig, als sobresalts de la consciència? Aquest ideal obssessiu neix de la vida a les enormes ciutats, de
l'encreuament de les seves innumerables relacions.
Orlando mostra l'encreuament d'innombrables relacions. El personatge, que amb 30 anys es converteix en
dona, arrossega segle rere segle, les seves possessions terrenals i el desig d'escriure un poema que arribi a ser
inmortal (desiginsatisfet gairebé fins al final del poema).
* Rieri... Escoltant la cançó 7 de Happy songs for happy people de Mogwai i llegint la intro... (14:45). Oh,
Preciós!
Neix el 1882, filla de Leslie Stephen, home de lletres, editor d'un dels punts àlgids de la cultura victoriana, el
Dictionary of National Biography. La parella té en total 8 fills (detall que he volgut posar perquè vegis quin
kind ofpersons eren en aquella època, que són d'aquests que s'estimen els renacuajos).
Perd a se mare, se germanastra, son pare i el seu germà Thoby es muda a un altre barri (ella li dedica La
cambra de Jacob i Les ones. Aquestes pèrdues marquen permanentment la seva infància i adolescència.

1

Any 1895 i 1904 va patir les seves dues primeres crisis mentals.
El 1910 es casa amb Leonard Woolf (polític iintel·lectual).
Entre 1913 i 1915 cau en una de les seves crisis (atacs maníaco−depressius, al·lucinacions, intents de
suicidi...).
Quan va tornar a sentir les veus que li impedien pensar i escriure (al·lucinacions), va escriure dues cartes (una
al marit i l'altra a se germana Vanessa) i es va omplir les butxaques de pedres i es va ofegar al riu Ousse, prop
de Monk's House, la seva casa a Rodmell(28 de Març de 1941).
La seva família pertanyia a una franja social intermèdia entre la classe mitjana i l'aristocràcia.
Des de 1915, Vanessa (pintora) i Virginia es van convertir en les guies del grup de Bloomsbury, que de
manera informal reunia poetes, filòsofs, crítics, pintors, economistes i alguns membres notables de la noblesa
(ex: Vita Sackville, la novel·la està dedicada a ella)....