01

INTRODUCCIÓ
 A
 LA
 BIODIVERSITAT
 

 
•
 Durant
 els
 períodes
 Carbonífer
 i
 Permià,
 molts
 grups
 d'insectes
 voladors
 tenien
 
membres
 gegantins.
 
 
•
 Avui
 en
 dia,
 les
 concentracions
 d'oxigen
 en
 l'atmosfera
 de
 la
 Terra
 són
 un
 50
 per
 
cent
 més
 baixes
 que
 en
 el
 Permià,
 pel
 que és
 impossible
 que
 aquests
 insectes
 
gegants
 sobrevisquessin
 avui.
 
 

 
DATACIÓ
 PALEONTOLÒGICA
 
•
 La
 superposició
 estratigràfica
 de
 les
 roques
 proporciona
 informació
 sobre
 l'edat
 
relativa
 dels
 fòssils.
 
 
•
 L'edat
 absoluta
 dels
 fòssils
 i
 de
 les
 condicions
 en
 què
 existien
 les libèl·lules
 es
 
revelen
 mitjançant
 tècniques
 basades
 en
 les
 taxes
 de
 desintegració
 dels
 
radioisòtops,
 els
 canvis
 en
 el
 camp
 magnètic
 de
 la
 Terra,
 i
 les
 proporcions
 de
 certes
 
molècules.
 
 
•
 Els
 fòssils
 són
 restes
 d'organismes
 antics
 continguts
 en
 les
 roques.
 Proporcionen
 
informació sobre
 la
 morfologia
 dels
 organismes
 del
 passat
 i
 on
 i
 com
 vivien.
 
 
•
 Els
 geòlegs
 han
 observat
 que
 en
 les
 capes
 de
 roques
 inalterades,
 o
 estrats,
 les
 
roques
 més
 joves
 es
 troben
 per
 sobre
 de
 les
 roques
 més
 antigues.
 Aquest
 fet
 va
 ser
 
formalment
 reconegut
 pel metge
 danès
 Nicolaus
 Steno
 al
 segle
 XVII.
 
 
•
 Els
 geòlegs
 també
 han
 arribat
 a
 la
 conclusió
 que
 els
 fòssils
 d'organismes
 similars
 
es
 poden
 trobar
 en
 llocs
 molt
 distants
 de
 la
 Terra;
 alguns
 sempre
 es
 troben
 en
 
certs
 estrats;
 i
 els
 que
 es
 troben
 en
 roques
 més joves
 són
 més
 similars
 als
 
organismes
 moderns
 que
 els
 fòssils
 trobats
 a
 la
 roca
 més
 antiga.
 
 
Els
 radioisòtops
 proporcionen
 una
 forma
 de
 datar
 roques
 
 
•
 Els
 isòtops
 radioactius
 tenen
 un
 patró
 regular
 de
 descomposició
 durant
 els
 
successius
 períodes.
 
 
•
 El
 temps necessari
 perquè
 la
 meitat
 d'un
 isòtop
 radioactiu
 desaparegui
 es
 diu
 la
 
seva
 vida
 mitjana.
 
 
•
 Cada
 radioisòtop
 té
 una
 vida
 mitjana
 característica.
 
 
•
 El
 carboni-­‐14
 té
 una
 vida
 mitjana
 de
 5.700
 anys.
 
 
•
 Potassi-­‐40
 té
 una
 vida
 mitjana
 de
 1,3
 milions
 d'anys.
  
•
 L'urani-­‐238
 té
 una
 vida
 mitjana
 de
 4,5
 milions
 d'anys.
 
 
•
 Per
 utilitzar
 un
 radioisòtop
 en
 la
 datació
 d’un
 esdeveniment
 passat,
 la
 
concentració
 de
 l'isòtop
 en
 el
 moment
 d'aquest
 esdeveniment
 ha
 de
 ser
 coneguda
 
o
 estimada.
 
 
•
 En
 el
 cas
 dels
 14C,
 sabem
 que la
 proporció
 de
 1
 C
 a
 12C
 és
 relativament
 constant
 en
 
el
 medi
 ambient
 i
 els
 organismes
 vius.
 Quan
 un
 organisme
 mor,
 el
 14C
 ja
 no
 es
 
incoprorat
 per
 les
 cèl·lules,
 i
 la
 proporció
 de
 14C
 a
 12C
 disminueix
 a
 través
 del
 
temps.
 
 
•El
 14C
 es
 pot
 utilitzar per
 datar
 fòssils
 menys
 de
 50.000
 anys
 d'antiguitat.
 
 
Mètodes
 de
 datació
 amb
 radioisòtops
 s'han
 ampliat
 i
 refinat
 
 
•
 Les
 roques
 sedimentàries
 es
 componen
 de
 material
 que
 va
 existir
 durant
 
diferents
 períodes
 de
 temps
 abans
 de
 ser
 transportades
 i
 dipositades
 i
 per...