02TEORIA

TEORIA: LES OPERACIONS MILITARS
A nivell militar podem distingir diverses fases:
1) Les batalles de Madrid (juliol 1936- març 1937). La guerra no es va iniciar com un enfrontament entre dos exèrcits. L'organització militar s'havia desfet allà on havia fracassat la insurrecció i havia estat substituïda per una organització revolucionària, la milícia popular . A Catalunya, la defensa de laRepública passà a mans de voluntaris, que s'allistaren a les columnes promogudes per partits i sindicats: uns 30.000 combatents van desplaçar-se cap a l'Aragó amb la intenció de recuperar les capitals aragoneses, objectiu que no aconseguiren. EI front s'estabilitzà i mentrestant, el fracàs de l'acció de recuperar Mallorca, a l'agost, proporcionà una decisiva plataforma logística a l'aviació feixista.Paral·lelament, l'ofensiva dels facciosos comportà l'ocupació de la part occidental del territori republicà. Pel sud, les tropes d'Àfrica comandades per Yagüe assoliren la Península i, després d'exterminar la resistència de Badajoz, enllaçaren amb l'exèrcit del Nord comandat per Mola, que havia conquerit una zona que s'estenia des d'Irun i Donosti fins al centre. Franco, el màxim cap militar dels"nacionals" des de 1'1 d'octubre, va emprendre l'ocupació de Toledo i, al final del mes, es plantà a les portes de Madrid. Des del 29 d'octubre, la batalla de Madrid va mobilitzar una població que, al crit de "No pasarán", va suportar els bombardeigs de la legió Còndor alemanya i va fer front als insurrectes. EI govern republicà va traslladar-se a València el 6 de novembre i va deixar la ciutat enmans d'una junta. l'arribada de les brigades internacionals i de la columna Durruti ajudà la defensa fins al punt que, pel desembre, Franco renuncià a entrar Madrid, però decidí aïllar-la de la resta de la República. L'estratègia franquista per aïllar Madrid va provocar les batalles del Jarama (febrer del 1937), de resultat incert, i de Guadalajara (març del 1937) en què el triomf dels republicansafeblí la pressió feixista sobre la capital.

2) Campanya del Nord (abril-octubre 1937). Davant les dificultats per a prendre Madrid, Franco va canviar l’estretategia i concentrar-se al nord: Astúries, Cantàbria i Biscaia ja que els Nacionals controlaven Navarra, Àlaba i Sant Sebastià. Controlar la franja nord de la Península era important per als dos bàndols per la riquesa en recursos miners i laindústria siderúrgica predominant a la zona. L’enfrontament es va produir entre abril i octubre de 1937 sota el comandament del general Mola i és en aquesta fase quan es produeix un dels episodis més tràgics de la Guerra Civil: el bombardeig de la ciutat de Gernika per part de la Legió Còndor el 26 d’abril. Bilbao fou ocupada el juny.
Paralel·lament les forces republicanes, al juliol, per tald’alleugerir la pressió al nord van protagonitzar l’atac de Brunete (Madrid) i posteriorment Belchite (Saragossa). L’objectiu era obligar al bàndol republicà a dividir les seves forces però no van tenir l’èxit esperat i Santander i Astúries van acabar caient en mans dels insurrectes l’octubre de 1937. Amb aquestes victòries la zona industrial i minera del nord, d’enorme importància econòmica, passava aestar sota control dels rebels.
A nivell demogràfic les conseqüències de la victòria dels nacionals va ser la fugida de milers de republicans als territoris que encara es mantenien lliures i especialment a Catalunya.
Durant aquesta etapa es va formar l'Exèrcit Popular republicà i es van dissoldre les milícies. EI nou exèrcit es va estructurar en cossos, divisions i brigades mixtes, i la direcciópassà a militars professionals o oficials procedents de les milícies mentre els comissaris polítics s'encarregaren de controlar els comandaments de dubtosa fidelitat republicana. Tot plegat provocà tensions perquè sectors anarquistes i el POUM consideraven la decisió com una traïció a la utopia revolucionària. Però el govern republicà va veure en la reorganització castrense l'única via de...