04 El Nostre Canviant Planeta Terra

EL NOSTRE CANVIANT PLANETA TERRA.
L’origen del Sistema Solar
El Sistema Solar es va originar a partir
d’una nebulosa constituïda per gasos i
pols en rotació fa uns 4600 milions d'anys.
La
nebulosa
contenia
materials
procedents de supernoves, explosions
d’enormes
estreles
anteriors
que
sembraren l’espai dels àtoms, (oxigen,
nitrogen, sodi, potassi, clor, ferro, etc.)
que ens resulten familiars ala Terra
quan l'hidrogen i l’heli fan el 98% dels
àtoms de l’Univers.
La major part de la matèria d'aquella
nebulosa es va contraure i va formar el
sol. Una part de la pols i dels gasos es va
separar a causa de la rotació i va quedar
en distintes òrbites al voltant de la massa
central on constituïren els planetes.
La hipòtesi més acceptada en l'actualitat
i que explica com a partir d'estespartícules de gas i pols es va formar el
nostre planeta s'anomena acreció
planetesimal. Segons la hipòtesi, les
partícules van anar unint-se entre si per
l'acció de la gravetat, donant lloc a
cossos progressivament majors, la
grandària de les quals oscil·lava entre
uns poc centímetres i quilòmetres. Estos
cossos denominats planetesimals es van
unir al seu torn entre si per mitjà de
l'acreció planetesimal.Els més grans van
continuar atraient cap a d’ells els cossos
menors.
El calor alliberat a conseqüència dels
impactes va fondre els planetesimals,
almenys en part. El material parcialment
fos facilità l’adquisició de la forma
esfèrica a partir d’una certa grandària.
Els cossos esfèrics de massa considerable
van
constituir
els
protoplanetes,
precursors
del
planetes.
Els
protoplanetes van continuaracreixent
matèria fins a generar els diferents
planetes que junt amb el Sol i altres
cossos van donar lloc al Sistema Solar.

La formació de la Terra

En esta espècie de bola parcialment fosa, es va produir un
procés de diferenciació gravitatòria: els elements més pesats
descendiren a posiciones pròximes al centre del protoplaneta, i
els elements menys pesats se quedaren més prop de la
superfície.De esta manera el ferro, amb més densitat que els
silicats, va emigrar por gravetat a la part més interna, i va
formar un nucli metàl·lic. Damunt d’ell quedaren altres
materials compostos, principalment per silicats de ferro i
magnesi, que acabaren per formar un mantell de silicats . En las
zones superficials se situaren els silicats de alumini, de menor
densitat, que formà una corfa o escorça.En l’actualitat, el nucli
terrestre està format principalment per metalls i té una densitat
major que les zones de l’interior terrestre més pròximes a la
superfície.
Amb el temps anà disminuint
la caiguda de planetesimals i
el Planeta s’anà gelant a poc
a poc. Es va solidificar la
superfície terrestre i es va
constituir la primera escorça
fa uns 4500 milions de anys i
es va formar l’atmosferaprimitiva.
L’atmosfera primitiva estava
formada por H20, CO2 i N2.
altres gasos més lleugers
como l’H2 i el He, abundants
en
un
principi,
foren
arrossegats a l’espai exterior
pel vent solar, més intens en
aquella època.
La Lluna es va formar, segons
les teories més acceptades, a
partir d’un fragment de la
Terra arrancat por l’impacte
d’un gran meteorit.

Cràters d’impacte de meteorits en la Lluna i laTerra.
Quan la temperatura de la superfície va
disminuir per davall dels 100 ºC, es va condensar
l'abundant vapor d'aigua que expulsaven els
nombrosos volcans i, ja en forma d'aigua líquida,
va ocupar les depressions de la superfície sòlida.
Es van formar els mars i oceans que, no obstant
això, tindrien èpoques de grans evaporacions i
precipitacions fins que es van estabilitzar i
donaren lloc ala hidrosfera.
L'aparició dels organismes fotosintètics fa uns
3000 milions d'anys, va suposar l'inici de la
producció d'oxigen que va anar acumulant-se
progressivament en l'atmosfera, fins a arribar
una proporció semblant a l'actual fa uns 500
milions d'anys.
Sembla que l’atmosfera terrestre actual és
producte de la vida.

Comparació de les atmosferes de Venus, Terra i Mart
TERRA TERRA
TERRA...