0dret administratiub 1

DRET ADMINISTRATIU

tutories: dimecres 17:30 a 18:30

soles 1 parcial. Pot ser oral o escrit.

Despatx 3p15

profesor: Artur Fontana Puig


TEMA 1. ELS PRESUPOSTOS HISTÒRICS DE L'APARICIÓ DEL DRET ADMINISTRATIU.

El dret administratiu naix a partir de les derivacions de uns fets historics molt concrets i determinats com va ser la rev. Francesa de 1789, els moviments revolucionaris que es donarena França. Es plasmaren en la primera constitució revolucionaria de 1791. a partir dels fets revolucionaris apareix un poder polític en gran part nou o millor dit, un poder polític que ja existia amb anterioritat però que es transforma amb unes caracteristiques noves. Abans de la revolucio francesa estem en la epoca de les monarquies absolutes on el sobirá está dotat de tot tipus de poder i ambuna gran intensitat de forma tal que acumula un poder extraordinari absolut, inclus en ocasions despotic. Després de la revolució burguesa de 1789 s'instaura el principi de divisió de poders, ja no existirá un sol òrgan amb uns poders inmensos sino que existiran tres organtzacions en les que cada una exercirá un tipus de poder: el poder legislatiu, el poder judicial, i el poder executiu. Per aixòd'alguna manera el poder executiu que després de la revolució es troba en mans de la burguesia triomfadora és una part dels antics poderes del monarca i en aquest sentit, no es un poder nou, ara bé este poder executiu si que va estar impregnat o caracterizat per uns trets nous ja que amb anterioritat el monarca exercia el seu poder executiu de forma absoluta, arbritaria, sense estar sotmés a capcontrol. Però el poder executiu o revolucionari si que estarà sotmés a un llimit per a ell infrangeable, que no podra rebasar, el principi de legalitat. Les noves autoritats revolucionaries, burgueses, podran exercir el poder executiu. Però en la mesura que un ciutadá considere que este exercici siga ilegal podrà impugar-l'ho i conseguir l'anul·lació de l'actuació administrativa il·legal, perquè escontrària a la llei. Per tant, es presupostos històrics que donaren lloc a l'aparició del dret administratiu modern foren les conseqüències del procès revolucionari francés de 1789 i posteriors. Estos fets històrics estigueren condicionats per dos principis jurídics:
- En primer lloc el principi de separació de poders. Formulat per Montesquieu, en 1748 en virtut del qual per a que el poder no esconvertixca en despòtic, arbritari e irracional nomès existeix una solució. Que el propi poder es llimite a ell mateixa, dividirlo en diversos poders segons la funció que exercixguen i encomanant el seu exercici a organs distints.
- En segon lloc el principi de supermacia de la llei. En virtut del qual la llei o les disposicions amb rang de llei com a manifestacio de la voluntat general se situenper damunt dels altres poders, de manera tal que, una llei pot anular una decisio del poder judicial, per exemple una llei d'amnistia, com també del poder executiu, per exemple cncedir una pensió extraordinaria.


ESTAT I ADMINISTRACIÓ PÚBLICA.

Mai s'ha de confondre els conceptes d'estat i administració pública. Mentre que l'estat es el conjunt de les institucions polítiques d'un pais, d'unanació, l'adminsitració pública només son una part de l'estat. Inclus dins del poder executiu, les administracions públiques només seria una part del poder executiu ja que dins d'ell es troba tant el govern com l'administració. Titol 4 de la constitució: del govern i de l'administració. No existix una sola administracio pública sino que existix una pluralitat de diverses administracions públiques. Enl'estat, en les CCAA, provincies, municipis, altres entitats publiques, etc... .No obstant aixo, totes les adminsitracions públiques són un aparell instrumental al servei del govern i dels ciutadans. Feta esta distinció entre estat i administracio publica, a la mateixa ens podem referir tant en singular com en plural. Es a dir, quan diguem que l'administracio públñica esta sotmesa al principi de...