0la Pobresa I La Caritat Medieval

La pobresa i la caritat medieval, era el més freqüent, era una situación habitual, no es veía com una situación estranya. El pobre, en general, no era vist com un obstacle, sinó com un component mésde la societat.
-El sistema feudal: el sistema social, econòmic i poític que va imperar a Europa a partir del primer mil·leni fou el feudalisme.Element constitutios del règim senyorial elfraccionament de la sobirania ( autoritat pública concentrada abans en el poder reial) i la seva privatització ( traspàs a la propietat privada del señor i l’agrupament feudal). En l’evolució del concepte hiincideixen el nombre, les actuacions i a utilitat dels pobres. Amb les revoltes i els desordres públis dels grups sense recursos, ja en el segle XII, s’observa l’inici de la pèrdua de les connotacionsmés positives, però en els dos segles següents s’agreuja la situación, anb les dificultats econòmiques, els aldarulls, les epidèmies i l’arribada a les ciutats de contingets de pobes, tot plegat segenratemor del pobre i del foraster i erosiona la tradicional caritat al pobre i l’hospitalitat al pelegrí. Aquest temor és potencia per les elits dominants, fins a identificar aquests conceptes ambdelinqüència, bandolerisme, malaltia, etc. Les accions de la caritat cristiana foren les respostes que donava la societat per resoldre la pobresa crónica o temporal de la población.
El frare Eiximines ,considera als pobres com a gràcia de Déu, tot i que ha no assenyala la pobresa com a virtut; aquest canvi és imporant perquè persisteix la consideració que una forma que tenen els rics de redimir elsseus pecat és mitjançant les almoines.
….
Els canvis a partir del renaixement va produir canvis en tots els àmbits de la vida: el pensament, la religió, la política, l’economia, la literatura… totesaquestes transformacions afectaren al concepte de pobresa i les formes d’abordar-la, la consideració de la majoria de la población pobre i el grau de cobertura en relació amb les necessitats era...