0pac 1 avalucio i intervencio social

[AVALUACIÓ I INTERVENCIÓ PSICOSOCIAL] Ivette Costa Soler
PAC 1. AVALUACIÓ I INTERVENCIÓ PSICOSOCIAL
PREGUNTA 1.
El text de Nikolas Rose explica com al segle XIX van aparèixer noves maneres d’entendre,
classificar i actuar del govern, establint un nou paradigma de poder en el qual el coneixement
aplicat a les ciències socials serà el que farà de guia al control social. La intervenció socialsorgeix al segle XIX com a conseqüència a les problemàtiques que presentaven les lluites
socials i a la preocupació de les administracions públiques per a calmar-les. Així doncs, la
reformulació d’un nou paradigma va donar peu a utilitzar el coneixement enlloc de la força
(pressió militar) donant peu a la intervenció social dins la ciència moderna, fent que aquesta
fos una disciplina normalitzadora pera mantenir el control social. Tal i com Nikolas Rose
exposa al seu text, ”calia un nou estil de pensar, estil que implica nous mètodes d’entendre i
actuar sobre la desgràcia”, és a dir una nova execució que no es bases en tecnologies de
guerra, sinó de coneixement. Segons Foucault (1976) es produeix una evolució que va del
poder jurídic al paradigma del poder estratègic, el qual es basa en elconeixement de la
realitat, produït des de la racionalitat científica, on coneixement i poder estableixen una
relació indissoluble. És a dir, que segons aquest autor apareix un vincle entre les pràctiques de
govern i domini als pobles i el coneixement de les ciències socials. Així doncs, tal i com Nikolas
Rose exposa al seu text, hi ha un canvi en la concepció del individuo, on aquest passa a serclient del govern, consumidor i responsable de la seves responsabilitats. Apareix així la
seguretat social, la qual és una eina de la intervenció social i es adquirit com a benefici de la
ciutadania, però alhora també és el mecanisme utilitzat pel govern com a control social; la
seguretat social implica una moralitat basada en la responsabilitat, regularitat en àmbits de
treball i obligacions socialsals seus beneficiaris, és a dir que aquest nou control social produeix
tecnologies de mercat a fi de procurar també pel seu propi interès i guanys. Es pot afirmar
doncs, que la intervenció social és un mecanisme de poder, basat en generar coneixements
sobre la població i sobre la seva subjectivitat, establint en els pensaments dels individus allò
que és normal i allò que no ho és (binomi delsaber-poder) a partir de discursos i tecnologies
que serveixen de govern.
Així, quan el text de Nikolas Rose ens diu “En tanto la civilidad es comprendida como la
afiliación por consumo, las prácticas divisorias son reconfiguradas para problematizar a ciertas
personas “abyectas”, sectores y localidades para la atención correctiva específica: los
infraclase, los excluidos, los marginales.”, entenem queaquests individus definits són subjectes
de preferència de la intervenció social, doncs són persones o col·lectius definits com a
problemàtics i en els quals cal dur a terme diverses intervencions a partir d’equips
interventors, definits com a experts en identificar i definir la problemàtica social i així poder
dissenyar i implementar actuacions necessàries per a solucionar-la. En certa manera elque es
vol aconseguir amb la intervenció social és corregir aquests comportaments o actuacions que
PAC 1. Universitat Oberta de Catalunya (2014-2015)

Página 1

[AVALUACIÓ I INTERVENCIÓ PSICOSOCIAL] Ivette Costa Soler
no són adequades o que són anormals, és a dir, promoure i exercir un canvi social dirigit a
aconseguir un comportament desitjat i compatible (reintegració) amb l’ordre socialestablert
mitjançant recursos, aprenentatges, eines i competències que concorden amb el sistema social
del moment.

PREGUNTA 2.
El tema escollit és el TDAH, el qual és un trastorn que s’inicia a la infància i es caracteritza per
dificultats per a mantenir l’atenció, hiperactivitat o excés de moviment i dificultat per controlar
els impulsos. Es tracta d’un dels trastorns més importants dins de la...