1ª guerra mundial i líders feixistes s.xx

La Primera Guerra Mundial:
1.Causes:
Tot i que el desencadenant de la guerra va ser l'assassinat de l'arxiducFrancesc Ferran, l'hereu de la corona austrohongaresa el 28 de juny de1914, les causes indirectes de la guerra van ser la competència econòmica, les rivalitats colonials entre els estats europeus, el rearmament constant i molt accelerat a Europa i els conflictes a la zona dels Balcans.La guerra va començar com un enfrontament entre l'imperi Austrohongarès i Sèrbia, però després de la declaració de guerra austrohongaresa a Rússia l'1 d'agost de 1914, el conflicte es va transformar en un enfrontament militar a escala europea. Finalment es van incrementar les hostilitats fins a convertir-se en una guerra mundial en la qual van participar 32 nacions. Vint-i-vuit d'elles,denominades «aliats», i entre les quals hi havia França, Itàlia, el Regne Unit, Rússia i els Estats Units, van lluitar contra la coalició de les «Potències Centrals», integrada per Àustria-Hongria, Alemanya, l'imperi Otomà i Bulgària.
A la fi del segle XIX, Europa dominava el món des dels àmbits tecnològic, financer, econòmic i, sobretot, polític; Àfrica és gairebé totalment ocupada (llevat de Libèria iEtiòpia), així com l'Àsia meridional. La Xina va caient poc a poc sota el domini europeu. Els EUA i Rússia tenen un domini eficient dels seus vasts territoris. Un conflicte entre França i el Regne Unit podia haver esclatat a causa de l'incident de Fachoda, però el ràpid ascens de la potència alemanya va unir els dos països per mitjà de l'Entente cordiale. El Regne Unit especialment, però tambéFrança, posseïen imperis immensos que gairebé els asseguraven l'exclusivitat del comerç i l'explotació de riqueses en aquests règims colonials. Alemanya, que no posseïa gairebé cap colònia, va començar a reclamar-ne algunes a partir de 1870, i va aconseguir petits establiments colonials a la Xina (Tsingtao), a les illes del Pacífic i, sobretot a l'Àfrica.
2.Fases:
- Guerra de Moviments: El 1914, elsestats majors europeus pensaven que la guerra seria curta. Però els generals, que havien estudiat les guerres Napoleòniques, estaven equivocats en el seu enfocament inicial de l'enfrontament. Seguint l'enorme eficàcia de les armes a causa de la revolució industrial, les fortificacions havien estat endurides, però la doctrina d'infanteria no es va tenir en compte.
Els francesos van agrupar lesseves tropes en la frontera francoalemanya, entre Nancy i Belfort, dividides en cinc exèrcits. Preveient un atac frontal, van organitzar el Pla XVII. Per contra, els alemanys tenien un pla molt més ambiciós. Comptaven amb la rapidesa d'un moviment de contorn per Bèlgica per a sorprendre a les tropes franceses i marxar cap a l'est de París (Pla Schlieffen de 1905) i després enfrontar-se a les forcesfranceses al Jura i la frontera suïssa. Van llançar prop de 2/7 de les seves tropes sobre la frontera per a resistir l'atac frontal i van preparar 5/7 a marxes forçades.
El començament del pla transcorregué perfectament per als alemanys, van derrotar a l'exèrcit francès a la Batalla de Charleroi (21 d'agost). Simultàniament els francesos van llançar el pla XVII, però va resultar una catàstrofe acausa, bàsicament, perquè es basava en la creença que el centre alemany estava debilitat i amb pocs efectius. NO només no era així sinó que els alemanys disposaren de superioritat numèrica a les Ardenes. A part d'això creien que el abrupte terreny de les Ardenes els afavoriria cosa que no va ser així ja que no pogueren desplegar la seva superior artilleria de campanya. Per contra, els alemanys vanprogressar sempre i van trobar la guarnició de París i les tropes de reserva en la Primera Batalla del Marne que marcà l'abandó definitiu dels plans anteriors a la guerra.

-Guerra de Posicionaments: Després d'aquestes diferents estratègies tan ambicioses, l'equilibri de forces i la presència d'un exèrcit anomenat mitrailleuse facilita enormement la defensa enfront de l'atac i imposa una...