1 auxiliis

1. La cadena de supervivència
1. Alerta immediata: Suposa reconèixer ràpidament la possible aturada cardíaca i respiratòria i trucar als serveis d’emergències: 112.
2. Reanimació cardiopulmonar bàsica: (RCP): per les persones que han presenciat l’aturada.
3.Desfibril·lació: Permet recuperar els batecs cardíacs efectius abans que hagin transcorregut 4 minuts des de l’aturada.
4.Suport vitalavançat i atenció post-reanimació: Uns minuts després s’haurien de poder aplicar tècniques com l’estabilització de la vida aèria, la col·locació de vies venoses o l’administració de fàrmacs per diferents vies.
Les mesures de suport vital
Hi ha 3 tipus:
Mesures de suport vital bàsics: Són les compressions manuals del tòrax i la insuflació dels pulmons amb aire expirat.
Ho fa una persones nosanitària i poden començar en el lloc i en el moment que es produeix l’emergència.
El objectiu és mantenir una oxigenació suficient del cervell fins que la persona es recuperi.
Mesures de suport bàsic amb DEA: El desfibril·lador extern automàtic, si esta disponible en el lloc dels fets, ho pot fer una persona no sanitària, però que tingui la formació i l’acreditació.
Mesures de suport avançat:Són tècniques complexes de maneig de la situació, son competències del personal sanitari.
Tipus d’aturada
D’origen cardíac: és un problema del cor, són les que es beneficiaran de la utilització del desfibril·lador.
D’origen asfíctic: Un problema de les vies respiratòries.
2. La reanimació cardiopulmonar
És el conjunt de maniobres adreçades a revertir l’estat d’aturada cardíaca irespiratòria. Substitueix la respiració i la circulació sanguínia aturades, amb l’objectiu de recuperar i mantenir la funció cerebral fins que es restaurin la respiració i la circulació espontànies.
Té 3 procediments:
Assegurar-se que la via respiratòria estigui oberta.
Aplicar tècniques de suport circulatori.
Aplicar tècniques de suport ventilatori.
Quan has d’iniciar la RCP?
Cal començarimmediatament a qualsevol persona que no respiri o a qui no li circuli la sang.
Aturada respiratòria i cardíac és: CARDIORESPIRATÒRIA.
Com decidir si cal iniciar la reanimació? Quant la víctima hagi perdut la consciència i no respiri o bé respiri malament, sense avaluar el pols.
Perquè la respiració sigui suficient ha de ser mes intensa que una alenada esporàdica.
Que mirar: SE LI MOU EL TÓRAX, ESCOLTALA VORA LA BOCA DE LA VÍCTIMA, SOROLLS RESPIRATORIS, POSAR LA GALTA PER A SENTIR LA SORTIDA DE L’AIRE. TOT AIXÓ 1O SEGONS.
Sí la víctima inconscient respira amb normalitat, col·loca-la en posició lateral de seguretat.
Quan l’has de deixar de prestar?
No has de suspendre la reanimació fins que:
La víctima es mogui o respiri espontàniament.
Arribin persones amb coneixements sanitaris que tu oamb capacitat legal, que assumeixen la responsabilitat.
Arribis a l’extenuació.
No cal iniciar la reanimació: La víctima tingui taques de color violeta al coll, peus, les mans i la cara freds o la articulació de la boca ja no es pugui obrir.
3. Assegurar-se que la via respiratòria estigui oberta
1 pas en la RCP consisteix a verificar la permeabilitat de la via aèria, si esta obstruïa perprocedir a l’obertura o desobstrucció .
La maniobra front-mentó per obrir la via aèria:
1. posa la víctima estirada en decúbit supí sobre un pla dur:
Està al terra ( posició decúbit supí)
Esta al llit, posar-li una fusta ampla i de prou gruix sota espatlles i el tòrax, no tens res agafar ala persona fins al terra.
2.Posa-li el coll en hiperextensió: també front-mentó, posa una mà al front de lavíctima i amb els dits de a altra subjecta la part òssia del mentó, amb la altre mà empenya sua el front cap enrere amb l’altra eleva el mentó, fins que estendre el coll s’obrirà la via aèria.
La maniobra desplaça la mandíbula frontalment i eleva la llengua, i així s’allibera el pas faringi.
3. Deixar-li el cap recolzat contra el terra en aquesta posició, i li poses roba sota les espatlles....