1 AV EX1 RESOLT

EXAMEN D’HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA
Ex1- 1ª Avaluació



Alumne/a:

Curs:





"El meu art d'ajudar a parir té les mateixes característiques que el de les llevadores, però es diferencia en el fet que assisteix als homes i no a les dones, i examina l'ànima del que dóna a llum, però no el seu cos. Però, el que és més gran del meu art és la capacitat que té de posar a prova, per tots els mitjanspossibles, si el que engendra el pensament del jove és quelcom imaginari i fals o fecund i vertader. Això és així perquè tinc, igualment, en comú amb les llevadores aquesta característica: que sóc estèril en la saviesa. Molts, en efecte, em retreuen que sempre pregunto a altres i jo mateix mai dono cap resposta sobre res per la meva manca de saviesa, i això és un just retret. La causa d'això és queel deu m'obliga a assistir a altres, però a mi m'impedeix engendrar. Així és que no sóc savi de cap manera, ni he aconseguit cap descubriment que hagi estat engendrat per la meva pròpia ànima. Malgrat això, els que parlen amb mi, encara que semblin alguns molt ignorants al començament, a mesura que avança la nostra relació, tots fan admirables progressos, si el deu els hi concedeix, com ellsmateixos i qualsevol altre persona pot veure. I és evident que no aprenent mai res de mi, doncs són ells mateixos els que descubreixen i engendren molts bells pensaments. No obstant, els responsables del part som el deu i jo."

Apologia de Sòcrates, 1501 a-d (Diàlegs, I, Gredos, Madrid 1988, p. 189-190)





1) Quina és la idea principal i com està desenvolupada en el text. (2 punts)

Ideaprincipal: comparació de l’art d’ajudar a parir amb l’art d’engendrar coneixement
o maièutica.
Idees relacionades que donen suport a la idea principal:
Donar a llum a l’ànima en comparació amb donar a llum la vida al cos
Mètode dialèctic  maièutica (art de donar a llum)  coneixement fecund i vertader.
Justificació del paper instrumental de Sòcrates  “només se que no se res”
Sentit del text: elconeixement el tenim dins nostre i necessitem l’ajuda instrumental d’algú que ens permeti trobar-lo.  intersubjectivitat de la veritat.

2) Compara l'expressió del text " art d'ajudar a parir" amb l'expressió "sóc estèril en la saviesa" del mateix text, dins del context de la filosofia socràtica. (3 punts)

Sòcrates es presenta en el text com a l’instrument d’un deu per ajudar als homes a donar allum el coneixement. Amb l’expressió “l’art d’ajudar a parir” Sòcrates fa una analogia entre el seu art o mètode amb l’art o la tècnica de les llevadores que ajuden a parir al cos. Per contra, Sòcrates, amb els seu mètode dialèctic, ajuda a parir la veritat “fecunda” en l’ànima, com diu el text.

Amb l’expressió “ajudar a parir” el text fa referència a la maièutica, la part del mètode socràticque mitjançant arguments inductius engendra el coneixement en l’interlocutor.

El context més general del fragment suposa que aquest art d’ajudar a parir o maièutica no parteix de cap coneixement previ sinó que el seu punt de partida és la manca de prejudicis o, com el mateix Sòcrates diu, el “només se que no se res”. I aquí és on es relaciona l’expressió “l’art d’ajudar a parir” amb l’expressió“sóc esteril en la saviesa”, volent donar a entendre que Sòcrates no parteix de cap coneixement previ sinó que amb preguntes adequades ajuda a engendrar el coneixement en l’interlocutor, el qual és hàbilment conduit per Sòcrates a través de la ironia (primera part del seu mètode) a un estat comparable al seu, que és l’estat d’aporia, punt de partida per a qualsevol coneixement.

Per tant, lesdues expressions es complementen en la filosofia socràtica i persegueixen un mateix fin, aconseguir engendrar la definició universal que, segons Sòcrates, està en la ment humana (ànima) i que és el fonament de tot coneixement autèntic, ja que reuneix les dues característiques de la ciència, la universalitat i la necessitat. Tots podem participar d’aquesta veritat intersubjectiva amb ajuda de la...