1

EL ROMANÇ DE TRISTANY I ISOLDA –JOSEPH BÉDIER
1. LA INVENCIÓ DE L’AMOR
Els crítics literaris asseguren que l’amor és un invent del segle XII. També diuen que no ens enamoraríem mai si no haguéssim sentit tant a parlar de l’amor.
Aquestes frases pretenen fer-nos adonar de la importància del període de la poesia trobadoresca per a la idea actual que es té de l’amor. Són els trobadors els quecreen una visió de l’amor que encara avui perdura: L’AMOR CORTÈS.
En aquesta concepció amorosa s’emmarca el Romanç de Tristany i Isolda.
L’amor cortès, originari del sud de França (Occitània), aviat es difon i el recullen els novel·listes del Nord (Bretanya, Normandia) en les seves narracions sobre aventures cavalleresques.Per a la trama aquests autors aprofiten episodis meravellosos extrets de les llegendes i rondalles cèltiques.
Les novel·les escrites al segle XII-XIII seguint aquesta fórmula, s’anomenen “roman courtois” (novel·la cortesa). El Tristany n’és un.
2. LES TRES MATÈRIES
El “roman courtois” se centra, sobretot, en el món del rei Artur. Juntament amb els “lais”,contes tradicionals que es cantaven acompanyats per una música, formen l’anomenada Matèria Bretanya. A més, a l’època es parlava de la Matèria de França, les cançons de gesta. (El cantar del mio Cid s.XII) (La cançó de Roland s.X) I també de la Matèria de Roma. (Les antigues llegendes clàssiques en versió medieval).
Els “roman courtois” i els “lais” eren versificats”Les cançons de gesta (l’èpica medieval) i la Matèria Bretanya (lais i roman courtois) són molt diferents.







MATÈRIA DE FRANÇA
(CANÇÓ DE GESTA) abans del s. XII
MATÈRIA BRETANYA
Escenari únic (lloc real, conegut)
(l’heroi ha de complir un deure) Roncesvalls, Cançó de Roland
Es canvia constantment d’escenari
(llocs inexistents imàgics)
(llibertat de l’heroi)
Geografia imaginària sovint en un lloc màgic Brocelàndia
Basada en un fet històric potser molt alterat.
Pura ficció.
Final tràgic, l’heroi mor en combat.
“Happy end”
Es lluita per l’obediència feudal i per la religió cristiana, per la fe.
Es lluita per amor (a la dama), fama i prestigi personals i per gust al perill i l’aventura.
To seriós, dramàtic, solemne.
Toalegre, festiu, els cavallers entren en combat sense cap mena de dramatisme.
Absència d’elements meravellosos.
Presència d’elements fantàstics.
Decasíl·labs assonants.
Octosíl·labs apariats consonants.

3. LES VERSIONS DE TRISTANY

Se’n conserven quatre, de quatre poetes diferents, totes incompletes.
Se solen agrupar en dues classes:
a) Dues de les quatre es coneixen amb el nom COMUNES (Béroul,Éilhart D’Obercq) Tenen detalls gore, èmfasi en la violència i detalls morbosos.

b) Les dues restants es coneixen amb el nom de CORTESANES (Thomas, Gotlfriel D’Estrasburg) No feien èmfasi en la violència i detalls morbosos.
Bédier agafa les quatre i en fa una versió moderna. Coincideixen molt en l’argument i les separen perquè hi ha detalls diferents.
4. ASPECTES ESTRUCTURALS
4.1 EL CINQUÈ TROBADOR“Senyors, ¿us plau de sentir un bell conte d’amor i de mort?

Denis de Rougemont, un crític literari, considera aquest inici com el principi ideal d’un llibre. D’entrada, promet una història d’amors impossibles, una sessió de passió i desgràcies. A més, anticipa el desenllaç. La passió els predestina a la mort.
Des de la primera frase sabem que els amants estan predestinats a morir. És el primer senyalde l’existència d’un destí tràgic.
Hi ha tres paraules (senyors, plau i sentir) que demostren que la història es recita davant del públic. Un joglar la recita en públic. Fingeix la interpretació en veu alta per donar aire medieval a l’obra i per fer una referència a l’origen oral de la història.
4.2 LA COL·LUMNA VERTEBRAL

El fil conductor de Tristany són els obstacles. Deu separacions,...