1

Decàleg de la redacció
1. No tinguis pressa
2. Utilitza el paper com a suport
3. Esborranya
4. Pensa en la teva audiència
5. Deixa la gramàtica per al final
6. Dirigeix la teva feina
7. Fixa’t en els paràgrafs
8. Repassa la prosa frase per frase
9. Ajuda el lector a llegir
10. Deixa reposar el teu escrit
1. No comencis a escriure immediatament. No tinguis pressa. Deixa’t
temps per reflexionarsobre el que vols dir i fer (el text, el propòsit, el
lector…)
Una estranya i desconeguda força ens impel·leix sovint a escriure de seguida que
se’ns presenta la necessitat de fer-ho, a omplir els fulls amb gargots i a donar la
feina per enllestida quan hem arribat al final del paper. Fora precipitacions! Dedica
temps, abans de començar a escriure, a pensar en les circumstàncies que et porten
afer-ho, en l’audiència que et llegirà, en el que vols escriure, en el teu propòsit, en
l’estil que vols donar al text.
Ordena’t! Racionalitza el temps de què disposes i planifica la teva redacció: ¿per on
començaràs, com, quants esborranys faràs, com els revisaràs, disposes de tot el
material necessari?
2. Utilitza el paper com a suport. Fes notes, llistes i esquemes. No et
preocupis si són brutes, malfetes o si no s’entenen.
Al començament, concentra’t en el contingut. Busca idees, tesis, exemples,
informacions, etc. Aprofita les tècniques de recerca i organització de la informació:
pluja d’idees, mots clau, estrelles, cubs, esquemes, mapes… Apunta-ho tot.
Qualsevol detall pot ser important.
Utilitza el paper blanc com un suport de treball. No siguis tan primmirat! Que no
t’engavanyin elshàbits escolars de fer marges a esquerra i dreta, línies rectes i
cal·ligrafia clara. Usa el full per construir les teves idees i deixa per més endavant,
per a altres fulls blancs, la feina de polir la imatge de l’escrit. Ara et comuniques
només amb tu mateix.
3. Esborranya tot el que faci falta. No tinguis mandra de rescriure el text
una i una altra vegada.
Esborranyar: Igual a fer esborranys. Fes-netots els que calgui perquè quedis
content i satisfet del teu escrit. Escriure és rescriure, recorda! No pensis pas que
ets inoperant o inepte per escriure, perquè hagis d’esborranyar. No creguessis pas
que els escriptors que t’agraden, aquells que escriuen el que t’agradaria haver
escrit, bufen i fan ampolles. Escriure costa a tothom, uns més i d’altres menys, i és
habitual –normal!- haverd’esborranyar, rellegir, revisar, retocar i millorar el que
escrius.

4. Pensa en la teva audiència. Escriu perquè pugui entendre’t. Que el teu
escrit sigui un pont entre tu i ella.
Escriure és parlar per escrit. Si bé no tens el teu oient al davant, convé que el
guardis en el pensament. Escriu per a ell i facilita-li la tasca de compredre’t. Usa
mots que comparteixi, explica-li bé i a poc a poc el quesigui difícil –tal com ho
faries en una conversa!-, anticipa-li el que explicaràs, resumeix-ho al final.
Assegura’t que t’entendrà. Si l’abandones ara tu, mentre li escrius, t’abandonarà
també ell, quan et llegeixi.
5. Deixa la gramàtica per al final. Fixa’t primer en el que vulguis dir: el
significat.
No val la pena dedicar-se als detalls formals a l’inici de la feina. Dedica els primers
esforçosal que és de veritat important: el significat global del text, l’estructura,
ordenar i aclarir les idees, fer més entenedor el teu missatge. Fes com l’arquitecte
que dibuixa els plànols d’una casa abans de començar a construir-la. No facis la
feina del pintor o del guixaire quan encara no s’ha aixecat l’edifici! No comencis la
casa per la teulada!
6. Dirigeix conscientment la teva feina.Planifica’t la tasca d’escriure.
No ho facis tot alhora! És prou difícil encertar-ho tot a la primera: tenir idees
brillants, ordenar-les amb coherència, escriure prosa clara, no fer faltes, etc.
Dedica’t selectivament a cadascun dels processos que componen l’escriptura:
buscar informació, planificar, redactar, revisar, etc. Dirigeix-los tal com fa un
director amb l’orquestra. Mana quan han de callar...