1
Amb l’acabament de la Guerra Civil, lasocietat valenciana eixia perdedora d’una guerra, empobrida, amb els quadres dirigents eliminats pels empresonaments, la mort, l’exili i el silenci. La cultura catalana havia deixat d’existirmomentàniament: proscripció de la llengua als àmbits familiars, i prohibició d’organismes culturals i literaris. El vendaval del 36-39, sí que posava en crisi la societat valenciana sencera, però, com diu JoanFuster:
No hi havia tingut les conseqüències rudes que des d’un determinat angle, va tenir al principat i a les Balears. No s’esfondrava un món enyorable perquè aquest món no havia arribat aperfilar-se.
La novel.la és un gènere majoritari que reclama unes inversions econòmiques considerables i que necessita, per a la seua difusió, una propaganda que la faça arribar al públic. El resultatde la guerra provocà el col.lapse radical de les relacions entre els diversos elements inherents a la produccció narrativa. D’ací que la història de la novel.la catalana de postguerra haja estat lahistòria d’una represa a tres nivells: autors, editors i lectors.
Els crítics han parlat del doble exili de l’intel.lectual en català en la postguerra:l’exterior de qui es veu obligat a deixar la seuaterra i l’interior de qui veu tallades les vies de comunicació i reclòs en cercles tancats i privats. Obligats per les cicumstàncies a falsejar dates, utilitzar psedònims o publicar des de l’estranger.L’activitat editorial catalana en el terreny de la novel.la topà amb un obstacle bàsic: la censura. Fins als anys cinquanta no aparegueren col.leccions dedicades al gènere novel.lístic; fins als anysseixanta el panorama novel.lístic és dominat per dues editorials: Selecta i Aymà. També Moll(Mallorca), Torre(València) i Albertí(Barcelona). Però el seu ressò fou escàs, ja que trobaven moltes...
Regístrate para leer el documento completo.