10 Negrets Part 2

(L'escena comença amb la doctora ARMSTRONG dormida al sofà. Pel llum de la finestra sembla que és molt prest. De les habitacions entra corrents MARY)
MARY: (Alterada) Doctora? Doctora!
ARMSTRONG: Què passa?
MARY: La meva germana, doctora, no la puc despertar, ho he intentat tot. Deu meu! Crec que és greu, doctora... (la doctora s'aixeca de cop i segueix a MARY, que surt corrents del menjador.Pel llum de la finestra es veu que han passat un parell d'hores. En escena hi ha VERA i el jutge mirant per la finestra, BLOVE al moble-bar i MACARTHUR i BRENT asseguts cada un en una butaca. Quan l'escena comença, LOMBARD entra de les habitacions.)
BRENT: A quina hora sol venir el vaixell?
VERA: De set a vuit, no sé que deu haver passat.
LOMBARD: Quina hora és?
VERA: Les deu i deu.
BLOVE: Sé quedeu pensar, senyor Lombard. Jo també em deman el mateix, el vaixell fa més de dues hores que hauria de ser aquí i encara no ha arribat. Per què? (La doctora entra des de la terrassa)
LOMBARD: Hi troba alguna explicació?
BLOVE: No ha estat un accident. Crec que tot això forma part del mateix pla. En aquests moments, tot em pareix possible.
LOMBARD: Llavors creu que ja no vendrà?
ARMSTRONG: Disculpinun moment. He pensat que era millor esperar en haver berenat per dir-lis-ho... La germana de la senyoreta Mary ha mort mentre dormia. (Tots s'espanten.)
VERA: Però això és horrible! Dues morts a l'illa des d'ahir...
WARGRAVE: Increible... Se sap quina ha estat la causa de la mort?
ARMSTRONG: (Negant amb el cap) Impossible veure res a primera vista
VERA: Ahir pareixia molt nerviosa. Potser li vapegar un atac al cor.
ARMSTRONG: Es cert, li ha fallat el cor... però per què? Era molt jove, no sé què pot haver-ho provocat tan de sobte.
BRENT: La seva conciència! (Tots la miren sorpresos.)
ARMSTRONG: Què vol dir, senyora Brent?
BRENT: Tothom ho va sentir; ella i la seva germana van ser acusades de matar a una senyora major. Crec que l'acusació és certa. Ahir vespre vostès varen veure elmateix que jo, com es va acubar en sentir la revelació del seu crim. No va poder suportar el record del que varen fer i ha mort de por.
ARMSTRONG: Tot i així, primer hauriem de saber si patia del cor.
BRENT: Si s'ho estima més, anomeni-ho càstig del cel (En sentir això, els altres convidats s'indignen)
BLOVE: Senyora Brent, està duguent això massa enfora.
BRENT: (S'aixeca) Vostès creuen impossible quela còlera de Déu pugui castigar a un pecador? Jo no!
WARGRAVE: (Irònic) Estimada senyoreta: l'experiència m'ha ensenyat que la providència ens deixa a nosaltres la missió de castigar als culpables. (BRENT nega amb el cap i baixa la mirada. Surt cap a les habitacions.)
BLOVE: La senyoreta Marta va prendre res ahir vespre un cop va ser a l'habitació?
ARMSTRONG: Res.
WARGRAVE: Ni una tassa de tè niun tassó d'aigua?
BLOVE: M'imagin que una tassa de tè si que la degué prendre. La valeriana i la tila solen ajudar en aquestes situacions
ARMSTRONG: Mary diu que no va prendre res.
BLOVE: Ja pot dir el que vulgui. Ahir tots varem escoltar l'acusació. No crec que sigui res més que el joc d'un boig, però qui sap? Suposem per un moment que sigui vera que Mary i la seva germana varen deixar morir a lavella; elles estaven tranquiles de que ningú sabia res.
VERA: (Interrompent) Home, ahir vespre, molt tranquiles no estaven...
BLOVE: El que vull dir és que fins ahir vespre, ningú estava al corrent del que van fer. Però què va passar? Marta va perdre el coneixement. Es van fixar en que Mary no es va separar d'ella quan es va despertar? Tenia por que contàs els seus secrets. I aquí som. Les dueshan comès un crim, i ara, si les han descobert, què passara? Hi ha nou possibilitats entre deu que Marta es delati. Era jove i no tenia valor per seguir mentint i això era un perill per la seva germana, que no s'acaba de fiar d'ella. Hi ha res més fàcil que enverinar la tassa de tè per tancar-li la boca per sempre?
MACARTHUR: És impossible, era la seva germana.
BLOVE: Quan una persona sent que la...