10

10.- La poesia de Miquel Martí i Pol ha aconseguit un gran ressò social. Explica-ho i raona-ho.


Miquel Martí i Pol (Roda de Ter, Osona, 1929-2003). És un dels poetes en llengua catalana més populars i llegits. També escriu prosa i fa traduccions.

Als catorze anys comença a treballar al despatx d'una fàbrica tèxtil fins que ha de plegar el 1973 a causa d'una esclerosi múltiple. La sevapoesia, d'arrel autobiogràfica, transcendeix la realitat de l'àmbit de la seva malaltia i del temps històric concret, i crea un paisatge interioritzat, que transmet serenitat. En són un exemple els poemaris: Vint-i-set poemes en tres temps (1972), La pell del violí (1974), Cinc esgrafiats a la mateixa paret (1975), Llibre dels sis sentits (1974), i Quadern de vacances (1976). El reconeixement públic liarriba amb la publicació a Llibres del Mall de tres volums de l'Obra poètica: L'arrel i l'escorça (1975), El llarg viatge (1976) i Amb vidres a la sang (1977) i, sobretot, també, amb Estimada Marta (1978). Intèrprets com Celdoni Fonoll, Lluís Llach, Maria Cinta o Maria del Mar Bonet han musicat els seus poemes. Ha estat traduït a més de 15 llengües diferents.

La seva trajectòria ha estatllargament guardonada i reconeguda, entre d'altres, amb el Premi Ciutat de Barcelona (tant de traducció com de poesia), la Creu de Sant Jordi (1983), el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (1991), el Premi Nacional de Literatura (1998) i la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya (1999).

Va ser membre de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.

Premis
 Premi Óssa Menor (1953): Paraulesal vent.
 Premi Lletra d'Or (1977): El llarg viatge.
 Premi Fastenrath (1978).
 Premi de la Crítica (1978): Estimada Marta.
 Premi Ciutat de Barcelona (1981): L'àmbit de tots els àmbits.
 Creu de Sant Jordi (1983).
 Nosside internacional a la Vall d'Aosta.
 Premi Salvador Espriu (1987): Els bells camins.
 Premi Nacional de Literatura de la Generalitat (1988).
 PremiCiutat de Barcelona (1988): Els bells camins.
 Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (1991).
 Premi de la Crítica de la Poesia Catalana (1991): Suite Parlavà.
 Medalla d'Or al Mèrit en les Belles Arts (1992).
 Cavall Verd de poesia (1994): Un hivern plàcid.
 Premi de la Crítica Serra d'Or de poesia (1998): Llibre de les solituds.
 Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya (1999). Premi Laureà Meià (2002): Després de tot.


Comentaris d'obra
"A través de la poesia de Miquel Martí i Pol descobrim una experiència vital i concreta, lligada però a un temps històric determinat. La seva vida, la seva biografia, amb una experiència vital específica, representativa d'una classe i una condició social determinada, no està deslligada d'un temps històric que ha marcat el devenir dela societat catalana d'aquestes darreres dècades. Diverses reprentativitats flueixen, doncs, dins d'aquesta obra: la representativitat d'una classe social i del marc geogràfic d'una Catalunya interior genèricament rural però amb una presència industrial que crea una contraposició/contradicció entre els dos mons; una representativitat temporal i històrica que situa aquesta poesia en un context ones debaten idees -religioses, socials, polítiques i nacionals- que també s'incardinen d'una manera prou evident en el discurs i la reflexió poètica que mena el poeta."

(Àlex Broch. Prolèg a Antologia poètica. Barcelona: Barcanova, 1999)
* * *
"La paraula ha anat guanyant en exactitud; el poeta,en seguretat i concisió. Però això a costa de treball, de treballar, cada dia, la lletra, la paraula,el vers. L'edifici ha anat bastint-se a poc a poc, enmig de la indiferència dels uns i del somriure de superioritat dels altres. En definitiva, però, el poeta ha bastit l'edifici que s'ha proposat bastir, no cap altre; i ho ha fet amb uns materials senzills, coneixent en cada moment el propis límits, però també la forca dels qui,tossudament, s'expressen, des d'una situació vital i social en què...