11

UNITAT 11.
LA CIUTAT I EL MÓN URBÀ

EL CONCEPTE DE CIUTAT.
Els assentament humans estan
formats per zones rurals (pobles) i
zones urbanes (ciutats). La qüestió
és com diferenciar-les. D'entrada
és difícil i ara, a més, cal considerar
la rururbanització
No hi ha una única definició de
ciutat, car podem considerar
diversos criteris (quantitatius o
qualitatius).

- Criteri numèric. Ara bé, no ésel mateix arreu (Espanya,
10.000 / EUA, 2.500). A Espanya més de 10.000, és població
urbana; entre 2.000 i 10.000, semiurbana; menys de 2.000
rural (tot i que de vegades es parla de les agrociutats).
- La influència territorial (sobre el territori dels voltants). Es
relaciona amb la concentració de funcions del nucli habitat.
- La concentració de funcions. La ciutat concentra fluxos,
institucions,serveis… les activitats més importants de gestió
i administració.
- L'activitat econòmica. L'activitat professional de la població.
La ciutat presenta una gran diversitat, tot i que destaca el
secundari i terciari. En un poble hi ha menys diversitat,
destacant sobretot el primari.

- Creixement, densitat urbana. Les ciutats tenen més densitat
de població (habitants per km2). A més, experimentenmés
creixement, una clara zonificació, una xarxa de carrers més
atapeïda...
- L'arquitectura i l'urbanisme.
- L'estil de vida i la cultura urbana.
Tots els criteris són vàlids però relatius car depenen del país,
de l’època ... D'altra banda alguns municipis són considerats
ciutats pel nombre d’habitants, i podrien ser rurals pels criteris
qualitatius, i en d’altres municipis ens passaria elcontrari.

Les ciutats són grans concentracions humanes, que viuen de
la indústria i dels serveis, que no cultiven pràcticament res del
que consumeixen, per això s’ha de garantir el proveïment
d’aliments, aigua, energia, el transport ..

XARXA I JERARQUIA URBANES.
La xarxa urbana és la distribució de les ciutats en l'espai.
Pot ser concentrada (en un àmbit limitat), regular
(homogèniament) i aleatòria(a l’atzar).
La xarxa urbana es basa en el conjunt de relacions
(econòmiques, socials, culturals, polítiques,...) que fa que
les ciutats d’un territori adquireixin una complementarietat i
una diferenciació de funcions i que formin un conjunt
jerarquitzat de centres.
Els nuclis urbans més rellevants organitzen i influeixen en
l’espai i exerceixen una forta atracció sobre el territori
circumdant.Les xarxes urbanes són sistemes dinàmics on els intercanvis
entre els diversos nuclis esdevenen elements principals del
seu desenvolupament, per això s’utilitza el concepte de
SISTEMA URBÀ.
La xarxa urbana es troba formada per un conjunt molt
nombrós de ciutats petites, que ofereixen serveis inferiors
(diaris). Existeix un conjunt menor de ciutats mitjanes, que
ofereixen més serveis i de majornivell. Per últim, hi ha poques
grans ciutats. Aquestes tenen totes les funcions i estructuren
espai.
Els països rics, molt urbanitzats, segueixen aquest esquema
típic. En canvi, els països pobres, menys urbanitzats,
presenten importants desequilibris, com la macrocefàlia
urbana.

Les xarxes urbanes més denses formen regions urbanes, on
zones urbanes i zones rurals formen un continu.
Les sevescaracterístiques bàsiques són:
• Especialització dels nuclis urbans (residencials,
industrials, comercials o de serveis).
• La dependència entre uns nuclis i altres que augmenta
amb el grau de desenvolupament.
Ara existeixen ciutats globals, capitals internacionals, gràcies
a la interconnexió i internacionalització. Són les polis amb més
nivells d'especialització, més atribucions... Són les mésimportants.

La geografia urbana estudia la jerarquia urbana. Quines
ciutats són més importants? Per què? Quina és l’àrea
d’influència urbana?..
Ja el 1933 Walter Christaller demostrà que hi ha sistema
jerarquitzat de ciutats, considerant les activitats terciàries
que ofereixen i el rang d’aquestes. Així, les ciutats amb més
serveis i de més rang tenen majors àrees d’influència.
La jerarquia urbana...