11



11.- Descriu la renovació teatral del període que va des de la postguerra fins als anys 70.

La victòria del general Franco va significar un colp molt dur per al teatre català; el teatre no es potdifondre en cercles minoritaris com la poesia, ni es pot publicar en edicions clandestines, com la novel.la.
Els mecanismes de la censura van fer molt complicades les representacions. L'any 1946 esva alçar la prohibició de fer teatre en català, però només eren permeses obres que no suposaren un atac al franquisme, ni a la moral pública. A València el règim va aconseguir folkloritzar la cultura iles representacions eren de sainets, amb la qual cosa es mantenia la diglòssia i la anormalitat literàries.
La censura només va permetre la pervivència d'obres anteriors a la guerra, amb autors comSerafí Pitarra, Àngel Guimerà, Rusiñol, Sagarra o les comèdies burgeses de Carles Soldevila. Difícilment pot haver-hi una renovació teatral si, a més, les traduccions no es permetran fins deu anys méstard.
El teatre de nova creació es caracteritza per l'absència de referències al context polític i social: melodrames lacrimògens que representen ambients sòrdids i d'extrema pobresa. Aquest teatre vaevolucionar cap al melodrama edificant, on la bondat d'uns personatges estova l'ànima dels personatges dolents. Aquestes obres són el resulta d'adaptar l'existencialisme( de moda a Europa), a unaideologia catòlica. Autors: Alexandre Puig, Lluís Elias, Josep Carles Tàpies i Santiago Vendrell.
El canvi en la nostra escena es produeix a la meitat dels cinquanta. L'any 1955 és fundada l'AgrupacióDramàtica de Barcelona(ADB), de caràcter independent.la qual cosa possibilità un teatre d'una exigència i una ambició superiors al teatre representat a través del canal comercial. S'oferia una mostrarepresentativa del teatre estranger del moment, així com d'autors catalans: Joan Oliver, Salvador Espriu, Manuel de Pedrolo, Joan Brossa i Baltasar Porcel.
El teatre independent s'amplia amb la...