12 Homes Sense Pietat

Primera part

Tal i com se’ns demana, identificarem els processos de normalització, desplaçament cap al risc i polarització.

Prenent com a exemple la pel·lícula: 12 homes sense pietat, explicarem les diferents formes d'actuació dels grups davant la presa de decisions. El fet de prendre decisions d'una manera grupal, es veu influenciat per diferents aspectes que provoquen oscil·lacions en lesdecisions individuals.
En els processos que exposem a continuació, veurem com la cultura, el caràcter i la manera com es du una discussió pot canviar influint d'una manera o altra en les decisions individuals de cada membre del grup.

Procés de normalització: es tracta d'aquesta influència recíproca quan cap de les parts disposa d'un judici o norma prèvia. Sherif (1936) amb el seu experiment:efecte autocinètic va ajudar a veure com la influència social repercutia en la decisió individual de cada subjecte que formava el grup, una influència bilateral que es dirigeix ​​cap a la norma més comuna. A la pel·lícula es proposa als 12 membres del jurat que votin sobre la culpabilitat o innocència del noi, on veiem que 11 dels participants ho declaren culpable sense dubte. El resultat ha deser unànime, un dels participants expressa la necessitat de parlar per aclarir-se, ja que no pot condemnar a una persona sense estar segur. Produeix que els membres del grup exposin nous arguments que convencin a la minoria provocant que els altres pensin per si mateixos.

Desplaçament cap al risc: en aquest procés destaca Stoner (1961) contraria el que Sherif argumenta com normalització, iexplica que la presa de decisions en grup obté un resultat molt més arriscat. Explica en quatre punts teòrics el perquè d'aquest desplaçament:
-Difusió de la responsabilitat: veiem que alguns membres del jurat l'actitud és passiva i voten per la culpabilitat, ja que era la votació majoritària, veiem clar que no van ser conscients de com repercutiria la seva decisió, fins que el n º 8 es contrari del'opinió majoritària i insisteix en discutí el tema.
-Risc com a valor cultural: el fet principal de la discussió és el maneig i l'anàlisi de la informació tractant. El risc és un valor en algunes societats, això fa que el jurat cregui que la seva decisió anirà més enllà del que estableix el grup. Un exemple és un home que titlla l'acusat pel fet de viure en un suburbi, deixant veure la sevavulnerabilitat social.
-Els individus més arriscats són els que influencien en el grup amb els seus arguments: aquesta actitud la prenen diferents membres, exhibeixen els seus arguments per tal de convèncer a la resta. El n º 8 fa que tots s'acabin replantejant les seves decisions quan va demostrant els dubtes.
- Familiarització amb la tasca: Per prendre una decisió grupal, gairebé sempre, s'ha detractar de discutir el tema, això permet que no es culpabilitzi a un innocent, on els prejudicis socials havien fet efecte.

Polarització: Decisions grupals que canvien al pol extrem. En la pel·lícula es reflecteix com la influència normativa, la decisió final que adopta el grup està encaminada a favor de la norma grupal. Al principi tots menys un vota per la culpabilitat de l'acusat, quan desprésde la influència informativa, on els membres adquireixen nova informació, o arribar al fons d'aquesta on els arguments del número 8 van ser persuasius, ben estructurats i molt lògics, convencent a la resta, perquè la decisió final fos totalment contrària.

El perquè del desplaçament cap al risc en el procés de presa de decisions d'un grup

Segons el text de Jesús Rojas i Pep Vivas “Processos degrups” (pàg.45), els resultats de Stoner (1961) mostren que els individus després de la discussió de grup emeten decisions mes arriscades que les preses individualment abans de la discussió grupal. Es produeix un desplaçament cap al risc.

Un dels motius és el risc com a valor cultural (Brown,1988) en algunes cultures el risc te un valor propi, la funció de la discussió serà informativa i el...