123435

ELEGIES DE LA REPRESA, VI 1







ODA A CATALUNYA DES DELS TRÒPICS 4







BIBLIOGRAFÍA 7



















ELEGIES DE LA REPRESA, VI
Rosa Leveroni




1 No em preguntis, amor, per què t'estimo,
si no trobo raons. ¿Però podria
dir-te del rossinyol la meravella
ni el batec de la sang, ni la segura
5 dolcesa de l'arrel dins de laterra,
ni aquest plorar suau de les estrelles?
¿És que sabries, cert, l'ardent misteri
d'unes ales signant l'atzur en calma,
o el fluir de la font, o de la branca
10 aquest respir beat quan l'aire passa?...
No em preguntis, amor, per què t'estimo,
si et tenia dins meu i ni sabria
ja veure't com a tu, perquè respires
dintre del meu respir, si dels meussomnis
15 ets l'únic somni viu que no podria
arrabassar la Mort...

COMENTARI DE TEXT

El poema Elegies de la represa, VI és una de les quinze elegies del llibre Presència i record de Rosa Leveroni (1910-1985) publicat l’any 1952. Així doncs es tracta d’una elegia, un tipus de poema líric destinat a lamentar-se per una pèrdua.
La poesia de Rosa Leveroni es troba influïdapel mestratge de Carles Riba, tant en els models formals com en el refús de la superficialitat i el barroquisme.


Aquest poema consta d’una sola estrofa de setze versos sense rima regular. Espontàniament es produeixen algunes coincidències rítmiques però no segueixen cap combinació. Els versos són decasíl·labs menys l’últim que es hexasíl·lab.
S’identifiquen força encavalcaments,és a dir, un desacord entre la unitat sintàctica i la unitat mètrica produït quan aquella excedeix els límits del vers i continua en el següent o següents. Algunes són del tipus abrupte com entre els versos 2-3, 4-5 i 12-13; però també s’identifiquen del tipus suau com entre els versos 9-10, 13-14, 14-15 i 15-16.


El tema principal d’aquest poema és la intensitat de l’amor que sent laprotagonista vers l’home estimat; l’autora mostra la seva incapacitat per donar-li raons de l’amor que sent al seu enamorat.


Aquesta temàtica es troba dividida en el poema en tres parts. La primera part està composta pels dos primers versos en els que l’autora es dirigeix al seu enamorat demanant-li que no li pregunti per què l’estima ja que ella no hi troba raons.
La segona part vadel segon vers fins el vers 10 i l’autora es pregunta elements de la natura i de la terra que tampoc tenen explicació com per exemple el fluir de la font (v.9).
Finalment la tercera es correspon amb els versos que van del 11 fins al final; el jo poètic li torna a dir al seu enamorat que no entén perquè l’estima i que no hi troba arguments per expressar-ho; també li diu que ell és la sevavida i que, encara que es morís, formaria part dels seus somnis, és a dir, que per ella ell mai morirà.


Pel que fa a l’estructura interna podem destacar algunes figures retòriques. Principalment tot el poema és una inflexió en la qual el parlant es dirigeix directament a una persona (“amor”); aquesta tècnica literària la coneixem amb el nom d’apòstrofe. Entre el primer vers i el vers 11hi ha una anàfora, és a dir, la repetició de paraules “No em preguntis, amor, per què t’estimo” en ambdós enunciats. Tot seguit, entre el versos 2 i 10 es produeixen dos interrogacions retòriques que són informacions en forma de pregunta les quals s’obliga una resposta. Durant la primera pregunta retòrica, entre els versos 4 i 6, podem destacar polisíndeton amb la repetició innecessària del nexe“ni”. També es produeix polisíndeton en el vers 9 però amb la repetició del nexe “o”. En els versos 14 i 15 hi ha una figura etimològica o derivació degut a que es repeteix l’arrel d’una mateixa paraula però ambdós mantenen un significat lèxic diferent; és el cas de les paraules “respires” i “respir”. També podem localitzar una antítesis entre els dos últims versos amb els termes “viu” i “Mort”...