129566 179024 1 PB

El retaule de Rubió dintre la pintura
catalana del segle XIV

E

L retaule de Rubió és una de les obres més originals i menys
conegudes de la pintura catalana tres-centista. Tret de les
dues grans peces del bancal, guardades des del segle passat al
Museu Episcopal de Vic, la resta del retaule es pot considerar
pràcticament inèdita fi). Sobre tot per haver estat fins ara al marge
dels itinerarisdels principals historiadors de la nostra pintura gòtica.
L'estructura arquitectònica comprèn el retaule pròpiament dit, i el
bancal. El retaule té un cos central i dos de laterals. El cos central
conté una taula principal i un pinacle amb un medalló al capdamunt.
A cada un dels cossos laterals corresponen de dalt a baix un petit
compartiment de coronament, un pinacle amb història o escenanarrativa
i dues altres històries rectangulars; a més, entre els cossos laterals i el
guardapols, i entre aquells i el cos central hi ha un total de quatre
muntants, cadascun amb cinc petits compartiments que contenen altres
tantes figures d'Apòstols (tots dotze) o Profetes.
El bancal, partit
actualment en dues peces, amb tres històries
o compartiments a
cadascuna, potser tingué en el centre un sagrari otabernacle. Es conserven, a més, alguns fragments del guardapols que no m'ha estat
possible d'estudiar directament (2); la seva decoració és principalment
(1) Àlbum Meravella, volum I, p. 108 i 114. Cèsar Martinell, Rubió i el teu retaule.
en Butlletí de l'Agrupació Fotogràfica d'Igualada, 1933, n." 19.
• Catálogo del Museo Arqueológico - Artístico Episcopal de V i o . Vic 1893.
n.» 849 i 850, p.101-102.
Ch. R. Post. A Hutory of Spanith Painting, vol. VIII, p, 567, recollint referències
del Dr. E. Junyent.
(2) He d'agrair especialment als meus bons amics igualadins, i sobre tot als
Srs. J. Romeu, J. Mercader, A. Borràs Quadres i P. Llacuna les facilitats i ajuda que n'he
obtingut per a l'estudi del retaule i elements complementaris. Cràcies a l'entusiasme i
la cooperació d'elementsd'Igualada, Rubió i Barcelona, el retaule fóu salvat de l'incendi
i més tard, restaurat degudament, posat en valor en el magnífic marc del seu Hoc original.

125

heràldica (escuts amb el cérvol dels Cervelló), alternant amb roses ie
talla refondidfís i daurades, semblants a les que també decoren el cainper
del retaule damunt dels pinacles.
El pla iconogràfic éa força complet, i encaixa perfectament enles
modalitats iconogràfiques que més s'acostumaven en el segle xiv.
Dedicat a la Verge, és del tipus anomenat dels'set goigs, que ocupen els
set compartiments principals i tenien una mena de paral·lelisme amb
les set escenes de la Passió contingudes en altres tantes taules (el pinacle
del Calvari i les sis històries del bancal). Es pràcticament, el mateix
criteri que va. presidir la decoraciómural de Ferrer Baasa a la cella
abacial del monestir de Pedralbes (any 1346).
Els set goigs d'un cicle pre-rosarià de devoció que dóna lloc també
a nombroses manifestacions literàries (1), tenen com a il·lustració, com
veurem, les figures d'Apòstols i Profetes veïnes, que moltes vegades
duen filactèries amb textos al·lusius. : - .i : ,
'
En la descripció, numero les peces segons el gràfic adjunt;els goigs,
Ordenats d'una manera històrica o cronològica, van seguits un per un de
.les figures dels muntants que ela complementen.

ESQUEMA DEL
RETAULE
DE R U B I Ó

Dibuix de .1. Bella

V)
19
IÓ

(1] Per a les manifestacions literàries dels Set Goigs en catal.ï, vegeu especialment
els articles d'A. Pagès La tDaium provençale et les tGoigs» en Catalogue (E. U. C., XXI,
1936, pp. 201 -224) i d'A.Serra i Baldó Els 'Goigs de la Verge Maria» én'l'unliga poesia
coín/ana (E. ü. C.,X.KIf, 19,%, pp. 367-386).

126

Alguns compartiments del Retaule de Rubi^

ARXIU

1.
2.

Primer Goig (Anunciació).
El Profeta Isaïes, amb una filactèria amb els mots Ecce virgo

concipiet...

(Is. VII. 14).

3. Sant Pere, amb unes claus com a atribut.
4. Segon Goig (Nativitat).
La Verge presenta Jesús Infant a...