13ESTADO DE ISRAEL I
Páginas: 17 (4006 palabras)
Publicado: 10 de julio de 2015
INTRODUCCIÓ
APROXIMACIÓ GEOGRÀFICA
El Pròxim Orient o Orient Mitjà és la part d’Àsia(Orient) més propera a Europa (Occident). A la riba est del Mediterrani i més o menys fins la península de l’Hindustan.
Històricament correspondria, més o menys, a les fronteres de l’imperi otomà o turc des del segle XII al XX (després de la II Guerra Mundial).
El Pròxim Orient compren els estats actuals de:
Ala zona del Caucas i Àsia Menor (
A la riba del mar Mediterrani (
A la riba mar Roig (
i al golf Pèrsic (
ECONOMIA I SOCIETAT
L’economia de la zona divideix els estats entre els que tenen i depenen de l’exportació de petroli, altres amb una forta base econòmica prou diversificada (Egipte i Turquia) i els més pobres al sud de la península Aràbiga.
La zona és un mosaic de llengües d’origenindoeuropeu (persa, armeni...), afroasiàtic (semítiques...) i àrab. La religió majoritària de la població és l’islam, que va aparèixer i es va estendre a partir del 622; si bé hi ha importants minories cristianes, jueus i zoroàstrics.
3. HISTÒRIA DEL POBLE D’ISRAEL
L’estat d’Israel pren el nom del poble d’Israel, o descendents d’Abraham (Israel). Aquests també són coneguts com jueus, pel nom de laseva religió, i pel mot semites com ses coneix als pobles de la Bíblia.
Per entendre el conflicte araboisraelià haurem d’aprofundir en la història d’aquest poble i endinsar-nos fins les arrels més remotes.
3.1 ELS INICIS: UN POBLE UN DÉU, ISRAEL
Entre Egipte i Mesopotàmia hi ha una terra que fa més o menys 3000 anys abans de Crist estava habitada per pobles ramaders. Aquesta terra va serdominada per uns i altres, i els pobles que hi vivien van ser arrossegats amunt i avall. D’aquests pobles n’hi va haver un que tenia una cosa especial, la seva religió. Tots els altres pobles resaven a molts déus. Però aquests pastors resaven a un sol déu. La seva fe i el seu orgull estaven en el fet que ells eren el seu poble i ell, el seu Déu.
Potser ja has endevinat qui era aquest poble de pastorsinofensius. Eren els jueus. Les cançons en que cantaven les seves proeses, que són les proeses del seu Déu, formen l’Antic Testament de la Bíblia. (Text extret de: E. Gombrich Breu història del món Empúries Narrativa)
El Gènesi, el primer llibre de la Bíblia, ens lliga l’origen del poble jueu o descendents de Jacob (Israel) amb els primers pobladors del món, Adam i Eva. També ens explica comAbraham, avi de Jacob, va ser fidel al seu déu únic i per això els seus descendents serien escollits com el poble “elegit”. La seva terra promesa és la franja de territori al voltant del riu Jordà i cap a la mar Mediterrània, d’on procedien i on tornen després de l’èxode (fugida) d’Egipte.
La història d’aquest poble s’inicia cap al 1250 abans de Crist però cap al 772 aC torna a ser conquerit idestruït. Les desgràcies, però fan el petit poble jueu en un poble realment pietós i entén el càstig de déu pels seus pecats i esperen el dia que arribarà el messies o salvador que els retornarà l’antic poder i una felicitat infinita. (Text extret de: E. Gombrich Breu història del món Empúries Narrativa)
El poble jueu es veu obligat a la diàspora o dispersió pel món per continuar existint. Diàspora (delgrec, ‘dispersió’), nom que fa referència a les comunitats de jueus que viuen fora d’Israel. Segons la tradició, aquests es consideraven a sí mateixos exiliats, encara que la majoria d’ells no va mantenir aquest mode d’enfocar la seva situació durant molt temps. La diàspora va començar amb la denominada captivitat de Babilònia, quan foren deportats des de Palestina a aquesta ciutat, al 586 aC.,per Nabucodonosor II. La majoria dels habitants de Judea va establir-se a Babilònia tot i haver estat refundat Jerusalem. Molts s’establiren a Alexandria (nord d’Àfrica) amb un govern d’influència hel·lenística. Durant el període grecorromà, alguns grups de jueus s’establiren a Àsia Menor i a Europa meridional. Els presoners de guerra foren deportats a Roma després de la destrucció de Jerusalem...
APROXIMACIÓ GEOGRÀFICA
El Pròxim Orient o Orient Mitjà és la part d’Àsia(Orient) més propera a Europa (Occident). A la riba est del Mediterrani i més o menys fins la península de l’Hindustan.
Històricament correspondria, més o menys, a les fronteres de l’imperi otomà o turc des del segle XII al XX (després de la II Guerra Mundial).
El Pròxim Orient compren els estats actuals de:
Ala zona del Caucas i Àsia Menor (
A la riba del mar Mediterrani (
A la riba mar Roig (
i al golf Pèrsic (
ECONOMIA I SOCIETAT
L’economia de la zona divideix els estats entre els que tenen i depenen de l’exportació de petroli, altres amb una forta base econòmica prou diversificada (Egipte i Turquia) i els més pobres al sud de la península Aràbiga.
La zona és un mosaic de llengües d’origenindoeuropeu (persa, armeni...), afroasiàtic (semítiques...) i àrab. La religió majoritària de la població és l’islam, que va aparèixer i es va estendre a partir del 622; si bé hi ha importants minories cristianes, jueus i zoroàstrics.
3. HISTÒRIA DEL POBLE D’ISRAEL
L’estat d’Israel pren el nom del poble d’Israel, o descendents d’Abraham (Israel). Aquests també són coneguts com jueus, pel nom de laseva religió, i pel mot semites com ses coneix als pobles de la Bíblia.
Per entendre el conflicte araboisraelià haurem d’aprofundir en la història d’aquest poble i endinsar-nos fins les arrels més remotes.
3.1 ELS INICIS: UN POBLE UN DÉU, ISRAEL
Entre Egipte i Mesopotàmia hi ha una terra que fa més o menys 3000 anys abans de Crist estava habitada per pobles ramaders. Aquesta terra va serdominada per uns i altres, i els pobles que hi vivien van ser arrossegats amunt i avall. D’aquests pobles n’hi va haver un que tenia una cosa especial, la seva religió. Tots els altres pobles resaven a molts déus. Però aquests pastors resaven a un sol déu. La seva fe i el seu orgull estaven en el fet que ells eren el seu poble i ell, el seu Déu.
Potser ja has endevinat qui era aquest poble de pastorsinofensius. Eren els jueus. Les cançons en que cantaven les seves proeses, que són les proeses del seu Déu, formen l’Antic Testament de la Bíblia. (Text extret de: E. Gombrich Breu història del món Empúries Narrativa)
El Gènesi, el primer llibre de la Bíblia, ens lliga l’origen del poble jueu o descendents de Jacob (Israel) amb els primers pobladors del món, Adam i Eva. També ens explica comAbraham, avi de Jacob, va ser fidel al seu déu únic i per això els seus descendents serien escollits com el poble “elegit”. La seva terra promesa és la franja de territori al voltant del riu Jordà i cap a la mar Mediterrània, d’on procedien i on tornen després de l’èxode (fugida) d’Egipte.
La història d’aquest poble s’inicia cap al 1250 abans de Crist però cap al 772 aC torna a ser conquerit idestruït. Les desgràcies, però fan el petit poble jueu en un poble realment pietós i entén el càstig de déu pels seus pecats i esperen el dia que arribarà el messies o salvador que els retornarà l’antic poder i una felicitat infinita. (Text extret de: E. Gombrich Breu història del món Empúries Narrativa)
El poble jueu es veu obligat a la diàspora o dispersió pel món per continuar existint. Diàspora (delgrec, ‘dispersió’), nom que fa referència a les comunitats de jueus que viuen fora d’Israel. Segons la tradició, aquests es consideraven a sí mateixos exiliats, encara que la majoria d’ells no va mantenir aquest mode d’enfocar la seva situació durant molt temps. La diàspora va començar amb la denominada captivitat de Babilònia, quan foren deportats des de Palestina a aquesta ciutat, al 586 aC.,per Nabucodonosor II. La majoria dels habitants de Judea va establir-se a Babilònia tot i haver estat refundat Jerusalem. Molts s’establiren a Alexandria (nord d’Àfrica) amb un govern d’influència hel·lenística. Durant el període grecorromà, alguns grups de jueus s’establiren a Àsia Menor i a Europa meridional. Els presoners de guerra foren deportats a Roma després de la destrucció de Jerusalem...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.