1643

TEMA 3. EL NATURALISME I EL MODERNISME.
ELS PRONOMS.


1. El naturalisme.

2. El modernisme.

2.1. Novel·la: -Raimon Casellas.
-Víctor Català.
-Prudenci Bertrana.
-Santiago Rusiñol.

2.2. Poesia: -Espontània: Joan Maragall.-Culta: Escola mallorquina.
2.3. Teatre: -Regeneracionista: -Ignasi Iglésias.
-Joan Puig i Ferreter.
-Esteticista: -Santiago Rusiñol.
-Adrià Gual.

3. Els pronoms (morfosintaxi).

4. Qüestionssuplementàries: -Poema: Oda a Espanya.
-Vídeos: -Modernisme.
-Joan Maragall.
-Morfosintaxi: exercicis de pronoms.
-Exercicis tipus test.




1. El naturalisme.

Escola literària que recullaspectes del pensament científic positivista i evolucionista del segle XIX, representat per Comte, Littré, Darwin, Spencer, Lucas i, sobretot, Taine per tal de fer de la novel·la i del teatre de tradició realista un veritable estudi de l'home, en el sentit individual i col·lectiu.

Zola, en el pròleg de la segona edició de Térese Raquin (1868) marca el principi del moviment. Entre 1875 i1881 publica altres textos, com Le roman naturaliste, que aplegà a Le naturalisme au théatre, Nos auteurs dramatiques, Documents littéraires, Les romanciers naturalistes (1882). Zola dóna molta importància al mètode d'observació i experimentació dels fenòmens de conducta humana. Entén la literatura com una història natural i social, on la forma ha de subordinar-se totalment a la intenció deldiscurs.

El naturalisme analitza els efectes deterministes que les lleis de l'herència, el medi i el moment històric tenen sobre el comportament dels personatges. Aplica a la literatura el mètode científic desenvolupat per Claude Bernard a La medécine expérimental i per això reclama del novel·lista i del dramaturg que es mantingui impassible al marge de l'escriptura. El seu objectiu, com el dela ciència, és la recerca de la veritat.

La novel·la i el teatre són els gèneres més adequats per a l'anàlisi naturalista de la realitat, mentre que la poesia se n'exclou pel seu caràcter líric i subjectiu. El naturalisme, per a Zola, també cerca un ideal: el progrés en el coneixement com a camí per arribar a un progrés moral de la persona i de la societat. I ho fa des del compromísamb la República, en especial després del desastre de 1870, com a plataforma capaç de fondre l'ideal romàntic de llibertat amb el de justícia, dins la constitució democràtica, fins i tot enfrontant-se al clergat.

La seva intenció és regeneracionista i, per tant, moralitzadora envers l'individu i la societat, per incorporar-la al progrés i a una vida humana més rica en tots els aspectes,que tindria el seu epicentre en la gran ciutat industrial moderna que per a ell és París. Valora el periodisme i la crítica literària i artística, idonis per fer arribar les seves idees a un públic ampli. Ell mateix, com a novel·lista, el traeix sovint, amb el guany d'una alta qualitat narrativa i fins poètica.

Entre 1884 i 1886 l'èxit de la narrativa russa que incidia en els aspectesmés íntims de l'ànima humana va marcar, alhora que la continuïtat del realisme, la crisi del naturalisme, que el crític F. Brunetière sentencià a l'article La banqueroute du naturalisme (187). Finalment, la liquidació del moviment es produeix entre 1886, any en què es desenvolupa una reacció antinaturalista, psicologista, idealista i mística, i 1891, data de l'enquesta de Paul Huret, que marca la...