1744
Páginas: 5 (1242 palabras)
Publicado: 26 de octubre de 2015
UNITAT 7
TENDÈNCIES MÉS RELLEVANTS DE
LA POESIA DES DE LA POSTGUERRA
FINS A FINALS DELS ANYS 70
INTRODUCCIÓ
En un primer moment, la poesia va seguir les tendències
anteriors a la Guerra Civil: la tradició simbolista i
l'avantguardista.
En ambdós casos es tracta d'una poesia hermètica, que
connecta amb les preocupacions metafísiques i
religioses de l'època, i que se sol qualificarinjustament
d'evasió de la realitat, perquè no debades reflecteix
preocupacions que tenen el seu origen en un medi social
i polític que no satisfà les aspiracions humanes.
Trobem
(Jean
la influència de I'existencialisme francés
Paul
Sartre
i Albert
Camus)
i
de
l'humanisme cristià en un grup de poetes que
van optar per aquests dos models diferents en la
forma expressiva: simbolisme iavantguardisme:
Poesia simbolista. Es desenvolupa sota la influència de
Carles Riba i dos poetes morts prematurament tot just
acabada la guerra: Bartomeu Rosselló-Porcel i Màrius
Torres. El poder suggeridor de Ia paraula (la metàfora i el
símbol), el rigor formal i l’angoixa vital en són els trets
més característics. Hi destaquen Blai Bonet, Joan
Teixidor, Xavier Casp, Joan Valls i Matilde Llòria.
Amés, convé no oblidar Ia tasca d'autors com Josep
Carner (Nabí, 1941) i Agustí Bartra (Màrsias i Adita,1948)
que, des de I'exili, afigen la llunyania i el desarrelament
als temes esmentats.
Nabí (que vol dir 'profeta' en hebreu
bíblic) és l'obra mestra de Josep
Carner. El poema exposa, en deu
cants, la peripècie de Jonàs quan
Jahvé li confia la missió d'anar a
predicar a la ciutat assíriade
Nínive i ell s'hi refusa. Per l'art
suprema de Josep Carner, aquesta
vella faula bíblica, que ensenya la
lliçó amorosa del perdó i la pietat,
es
converteix
en
un
dels
monuments més alts de la literatura
de tots els temps.
Poesia avantguardista. Experimenta amb el llenguatge i la
preséncia dels recursos visuals. Cal destacar-hi Josep Palau i
Fabre i Joan Brossa.
El primer va tindre unpaper important en la immediata
postguerra com a organitzador de la vida cultural universitària.
Els seus Poemes de I‘Alquimista (1952) parlen de preocupacions
existencials, la solitud de l’ésser humà i la sensació de
desempararnent.
Joan Brossa va conrear les formes poètiques més clàssiques
juntament amb els elements visuals més atrevits, i un llenguatge
cultíssim al costat de formes mésquotidianes i col·loquials. A la
seua obra és present la denúncia social, la sàtira antifraquista i la
reivindicació nacionalista. En destaca El saltamartí (1969),
Poesia rasa (1970) i Poemes visuals (1975).
JOAN BROSSA
A partir dels anys 60, Salvador Espriu i Pere Quart (pseudònim de Joan
Oliver) canvien l'orientació envers el realisme social o l’exposició de la
realitat amb tota la cruesa perquèservisca de denúncia de les injustícia
causades per la dictadura: desigualtats, pobresa, repressions, exili,
censura, etc. Es va caracteritzar per:
a) una actitud profètica del poeta, que assumeix el destí del poble oprimit i
poetitza les seues aspiracions històriques i socials.
b) La descripció de realitats amargues de la guerra i la postguerra.
c) El destinatari és la societat en elseu conjunt i no un grup d’escollits. Per
tant, cal usar un llenguatge directe i comunicatiu, viu i de vegades
col·loquial.
e) Sovint, la poesia esdevé narrativa.
f) Els temes freqüents són la denúncia de les injustícies, la demanda de
llibertat, sobretot d’expressió, la sensació d'exili interior, la reflexió sobre la
funció del poeta i de la poesia.
La senzillesa aparent d'aquestapoesia amaga una
simbologia rica en ressonàncies religioses, que de
vegades representen l’opresió, la censura i la moral
asfixiant, però d’altres, simbolitzen la lluita
col·lectiva, la dignitat de l'ésser humil i el compromís
del poeta amb el Poble.
Entre aquest grup de Poetes destaquen Gabriel
Ferrate, Miquel Martí i Pol, Vicent Andrés Estellés, a
més dels ja esmentats Pere Quart i Salvador...
TENDÈNCIES MÉS RELLEVANTS DE
LA POESIA DES DE LA POSTGUERRA
FINS A FINALS DELS ANYS 70
INTRODUCCIÓ
En un primer moment, la poesia va seguir les tendències
anteriors a la Guerra Civil: la tradició simbolista i
l'avantguardista.
En ambdós casos es tracta d'una poesia hermètica, que
connecta amb les preocupacions metafísiques i
religioses de l'època, i que se sol qualificarinjustament
d'evasió de la realitat, perquè no debades reflecteix
preocupacions que tenen el seu origen en un medi social
i polític que no satisfà les aspiracions humanes.
Trobem
(Jean
la influència de I'existencialisme francés
Paul
Sartre
i Albert
Camus)
i
de
l'humanisme cristià en un grup de poetes que
van optar per aquests dos models diferents en la
forma expressiva: simbolisme iavantguardisme:
Poesia simbolista. Es desenvolupa sota la influència de
Carles Riba i dos poetes morts prematurament tot just
acabada la guerra: Bartomeu Rosselló-Porcel i Màrius
Torres. El poder suggeridor de Ia paraula (la metàfora i el
símbol), el rigor formal i l’angoixa vital en són els trets
més característics. Hi destaquen Blai Bonet, Joan
Teixidor, Xavier Casp, Joan Valls i Matilde Llòria.
Amés, convé no oblidar Ia tasca d'autors com Josep
Carner (Nabí, 1941) i Agustí Bartra (Màrsias i Adita,1948)
que, des de I'exili, afigen la llunyania i el desarrelament
als temes esmentats.
Nabí (que vol dir 'profeta' en hebreu
bíblic) és l'obra mestra de Josep
Carner. El poema exposa, en deu
cants, la peripècie de Jonàs quan
Jahvé li confia la missió d'anar a
predicar a la ciutat assíriade
Nínive i ell s'hi refusa. Per l'art
suprema de Josep Carner, aquesta
vella faula bíblica, que ensenya la
lliçó amorosa del perdó i la pietat,
es
converteix
en
un
dels
monuments més alts de la literatura
de tots els temps.
Poesia avantguardista. Experimenta amb el llenguatge i la
preséncia dels recursos visuals. Cal destacar-hi Josep Palau i
Fabre i Joan Brossa.
El primer va tindre unpaper important en la immediata
postguerra com a organitzador de la vida cultural universitària.
Els seus Poemes de I‘Alquimista (1952) parlen de preocupacions
existencials, la solitud de l’ésser humà i la sensació de
desempararnent.
Joan Brossa va conrear les formes poètiques més clàssiques
juntament amb els elements visuals més atrevits, i un llenguatge
cultíssim al costat de formes mésquotidianes i col·loquials. A la
seua obra és present la denúncia social, la sàtira antifraquista i la
reivindicació nacionalista. En destaca El saltamartí (1969),
Poesia rasa (1970) i Poemes visuals (1975).
JOAN BROSSA
A partir dels anys 60, Salvador Espriu i Pere Quart (pseudònim de Joan
Oliver) canvien l'orientació envers el realisme social o l’exposició de la
realitat amb tota la cruesa perquèservisca de denúncia de les injustícia
causades per la dictadura: desigualtats, pobresa, repressions, exili,
censura, etc. Es va caracteritzar per:
a) una actitud profètica del poeta, que assumeix el destí del poble oprimit i
poetitza les seues aspiracions històriques i socials.
b) La descripció de realitats amargues de la guerra i la postguerra.
c) El destinatari és la societat en elseu conjunt i no un grup d’escollits. Per
tant, cal usar un llenguatge directe i comunicatiu, viu i de vegades
col·loquial.
e) Sovint, la poesia esdevé narrativa.
f) Els temes freqüents són la denúncia de les injustícies, la demanda de
llibertat, sobretot d’expressió, la sensació d'exili interior, la reflexió sobre la
funció del poeta i de la poesia.
La senzillesa aparent d'aquestapoesia amaga una
simbologia rica en ressonàncies religioses, que de
vegades representen l’opresió, la censura i la moral
asfixiant, però d’altres, simbolitzen la lluita
col·lectiva, la dignitat de l'ésser humil i el compromís
del poeta amb el Poble.
Entre aquest grup de Poetes destaquen Gabriel
Ferrate, Miquel Martí i Pol, Vicent Andrés Estellés, a
més dels ja esmentats Pere Quart i Salvador...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.