19475 107709

LLENGUA CATALANA I LITERATURA 3r i 4t ESO.
Santiago Rusiñol, L’auca del senyor Esteve.
ACTIVITATS
ACTIVITATS RELACIONADES AMB EL CONFLICTE
1. Rusiñol va escriure la novel·la L’auca del senyor Esteve l’any 1907. El 1917 es va estrenar l’adaptació teatral de l’obra.
En el quadre que segueix reproduïm el final de les dues peces, al costat del final de la versió que es presenta al TNC:
Novel·laAdaptació teatral
L’obra al TNC
En una d’aquestes parades, l’enterrament es va trencar. El dol va quedar endarrera i el difunt va anar seguint i va arribar sol al cementiri. I, un cop hi varen ser tots, vam entrar el senyor Esteve an el seu ninxo; en un d’aquells ninxos urbans, llisos, freds i numerats amb números d’aquells que s’esborren amb la calma de l’oblit i que no en queda ni senyals.
- QueDéu l’hagi perdonat, si tenia res per perdonar – va dir el pobre senyor Pau.
- No havia fet mal a ningú – va dir un.
- Ni n’havia fet ni en podia fer –va dir un altre.
I en Ramonet, que sortia plorós, es va aturar davant d’una estàtua i va pensar: ”Jo en faré.” I, recordant-se del difunt, va afegir amb el cor agraït: “En faré perquè ell paga el marbre.”
Graner. – Que Déu l’hagi perdonat.
SenyorPau.- Pobre senyor Esteve!
Senyora Tomasa. (Abraçada amb el seu pare.) –Ai, trista de mi.
Graner. - Malagunayat! Quina pèrdua!
Senyor Pau (A en Ramonet). - No hi ha res a fer. Ara podràs ésser escultor.
Graner. - Ara podràs ésser escultor, però perquè ell paga el marbre.
Ramonet. (Abraçant-li els genolls) - A vostè ho dec tot, pare. Ho deuré tot. Vostè ha treballat per a fer-me home. I hoseré, pare! L’hi juro. Pare! Pare! L’hi juro…
Plovia. Plovia com el jorn que vaig néixer. Plovia d'un cel cendrós que no tenia cap arruga. Com aquell jorn, el seguici va haver de passar entre el trasbals de tot el comerç de Ribera, i també jo, el mort, m'hagué d'aturar per a fer pas als carros de cotó, de bacallans i de petroli. En una d'aquestes parades, l'enterrament es va trencar. El dol va quedarendarrere i jo, el difunt, vaig anar seguint i vaig arribar sol al cementiri. I un cop hi van ser tots, van entrar-me al meu nínxol, un d'aquells nínxols urbans, llisos, freds i numerats amb números d'aquells que s'esborren amb la calma de l'oblit i no en queden ni senyals. (Acte IV)

Busqueu semblances i diferències entre les tres peces. Observeu, per exemple, qui narra els fets, l’actitud d’enRamonet, el paper dels altres personatges, etc.


2. Cerqueu a la següent adreça (www.auques.cat ) la imatge que correspon a l’auca del senyor Esteve, en rajoles, del carrer Petritxol de Barcelona. Hi ha 27 rajoles, cadascuna amb una escena i un rodolí. Resumiu-ne el contingut.

3. A La Puntual s’hi poden trobar:

- “trencillas”,
- botons de nàcar,
- cabdells,
- mitenes,
- troques,
- vànoves
-ruixa

Sabeu quins productes són? Quins altres productes podríem trobar en una botiga de vetes i fils?

4. Quan l’Estevet fa 23 anys l’avi Esteve li planteja que ha de casar-se:
AVI ESTEVE: (…) Estàs en una edat que el que vol ser home ha de cuidar una família, si vol ser home de conducta. No t’aconsellaré que t’enamoris, perquè això d’enamorar-se porta despeses i poc pa. T’aconsellaré que etcasis, això és, que et casis a terme curt, amb una noia modesta, filla de pares comerciants, bona feinera, econòmica i que no tingui pardalets al cap. (Acte II)

a) Recordeu novel·les o pel·lícules en les quals els protagonistes no es casen per amor, sinó per obeir els pares, per obligacions familiars, per interessos, etc.

ACTIVITATS RELACIONADES AMB ELS PERSONATGES
5. Margarida Casacuberta defineixel senyor Esteve amb aquestes paraules: “personatge gris, pràctic, materialista, prosaic, calculador i fonamentalment conservador.”

a) Recordeu com parlen d’ell els altres personatges, per exemple:
SENYOR RAMON: Sí! Podem estar satisfets del noi. Silenci, discreció, economia, sequedat d’emocions, de tot el que s’ha de tenir a la vida per no tenir pena ni glòria, per no ser vist ni mal vist,...