1a i 2a Meditacions Metafísiques de Descartes

Síntesi de la 1ª Meditació

A la Primera Meditació Descartes posa en pràctica el seu mètode (dubtar de tot per veure si pot arribar a alguna veritat evident) per revisar les opinions que hamantingut fins aquell moment i veure si són o no vertaderes.

Comença analitzant el coneixement sensorial i diu que no és fiable perquè en d’altres ocasions hem experimentat que els sentits ens enganyen itambé perquè no podem descartar el fet que podríem estar somiant el que ara en sembla veure.

Això el porta a considerar que tot el que veiem pot ser una il·lusió falsa, una imaginació Aquestasospita no afecta les coses molt simples i generals com la natura corporal i la seva extensió, la magnitud, el nombre etc que són l’objecte d’estudi de l’aritmètica i la geometria.

Descartes diu que nosembla possible que les veritats matemàtiques siguin falses. Però troba que fins i tot aquestes veritats serien dubtoses si existís un Déu enganyador o geni maligne que l’hagués creat de manera queell sempre s’enganyés en tot el que considera vertader

La hipòtesi del geni maligne el porta a la decisió de no donar crèdit a tot el que fins ara li ha semblat vertader, tot i que reconeix que aixòli costarà molt.


Síntesi de la 2ª Meditació

Reitera el resultat de la mediació anterior; allunyar-se del que és dubtós considerant-ho fals: no hi ha res de cert en el món.

Considera totsels pensaments que ha tingut, i es pregunta què se’n segueix del fet que dubta. Arriba a la conclusió que si dubta (o es convenç d’alguna cosa o pensa alguna cosa) existeix.

El geni maligne no potfer que ell no sigui mentre ell pensi ser alguna cosa.

Això el porta a admetre que la proposició “Jo penso, jo existeixo” és necessàriament vertadera sempre que ell la concep en el seu esperit.

Acontinuació fa un resum del que creia que era abans i rebutja aquestes creences: no accepta ser ni un animal racional (definició que porta as una regressió infinita) ni allò que naturalment creu...