1ra guerra mundial

LA 1RA GUERRA MUNDIAL 1914-1919
CAUSES:
Causes econòmiques:
En l’últim terç del segle XIX i la primera dècada del XX es va desenvolupar la Segona Revolució Industrial. També van aparèixer noves potències industrials (USA i Japó), que es van unir a les existents (G. Bretanya, Alemanya i França).
Disputes imperialistes:
Durant el segle XIX Gran Bretanya i França s’havien repartit granpart del món. Alemanya demanava una nova realitat colonial, cosa que aquestes intentaven impedir. Hi va haver tensions internacionals amb el naixement de les noves potències.
Van tenir lloc les dues crisis marroquines (1904-1911) que estaven sota aspiracions colonials franceses que Alemanya va utilitzar per aconseguir els seus propis beneficis colonials.
Nacionalisme radical:
El nacionalismeatribueix entitat i singularitat pròpies a un territori i a els seus ciutadans. Sobre ell hi ha aspiracions polítiques de caràcter molt divers.
La Crisi dels Balcans: la desintegració de l’Imperi Otomà va fer que potències volguessin aprofitar la situació per a augmentar el seu poder als Balcans. Hi va haver una annexió austríaca de Bòsnia i Hercegovina. En la primera guerra balcànica (1912) esvan enfrontar Sèrbia, Bulgària, Grècia i Montenegro amb Turquia i Àustria. Derrotada Turquia es va haver de retirar de la zona i cedir a Bulgària una sortida al mar Egeu. En la segona guerra balcànica (1913) els que havien sigut aliats van lluitar contra ells. Bulgària volia annexionar-se amb els territoris abandonats per Turquia i va atacar Sèrbia, Grècia i Montenegro, però va ser derrotada. Apartir de llavors, Sèrbia volia ser la gran potència de la zona. També hi va haver friccions entre Grècia i Albània.
França va haver de cedir els territoris d’ Alsàcia i Lorena a Pússia. Es va desenvolupar un sentiment reivindicatiu i revengista. Bismark va intentar aïllar a França i aquesta va recórrer a les aliances per ajudar-se.
Aliances militars:
Realpolitik de Bismark (1872-1890): OttoVon Bismark, canceller d’Alemanya, va intentar mantenir una política d’equilibri entre les potències, que incloïa l’aïllament de França. Aquesta política va obtenir el nom de Realpolitik que es va realitzar mitjançant aliances.
Weltpolitik de Guillermo II (1890-1918): Quan es va haver retirar Bismark, el kàiser (emperador) va modificar la política exterior. Aquest també pretenia rivalitzar ambl’imperi Britànic, recolzant-se amb la construcció d’una potent marina de guerra.
Triple Aliança: Alemanya, Àustria, Itàlia, Turquia i Bulgària. Va ser formada per Bismark.
Triple Entesa: França, Gran Bretanya, Rússia, Sèrvia, Bèlgica, Japó, Itàlia, Romania, Portugal, USA, Xina i estats llatinoamericans. També se’ls coneix pel nom dels aliats.
Les raons per les quals es van crear les aliancesvan ser: els recels britànics davant l’increment del poder econòmic i militar d’Alemanya, els interessos contraposats d’Alemanya i França a Marroc, l’ajuda russa a sèrbia i la preocupació d’Àustria per el creixent nacionalisme serbi.
La carrera d’armaments:
La política d’armaments va ser el resultat de les tensions internacionals. Entre el 1913 i 1914, Alemanya, Àustria, França i Rússia vanincrementar les despeses militars, augmentant el nombre de soldats i incorporant noves tecnologies de la Segona Revolució Industrial.

CARACTERÍSTIQUES DE LA GUERRA:
Gran extensió: encara que els conflictes més durs es van desenvolupar a Europa, els fronts es van prolongar al llarg de milers de km.
Llarga duració: Comparat amb altres guerres, aquesta va durar molt temps. Això va suposar un esforçeconòmic i social que va ocasionar un enorme cost demogràfic, psicològic i moral.
Un sofisticat armament: hi va haver innovacions amb la 2na revolució industrial. Es van crear tancs, armes químiques, artilleria , metralladores, globus dirigibles i avions, submarins, vaixells resistents... També va ajudar molt el telègraf, la ràdio i el telèfon.
Molta mobilització militar i civil ja que...