2 BAT HUME

IES Santa Margalida / Departament de Filosofia / Temari de 2n Batxillerat
Tema 9: Filosofia Moderna. Empirisme: Hume

HUME, el filòsof que va voler posar la filosofia al seu lloc

“Sigues filòsof. Però per damunt de la teva filosofia sigues
simplement un home”
David Hume

1 Biografia
David Hume (1711-1776) va néixer a Edimburg dintre d’una família ben relacionada, però de
patrimoni escàs. Vaingressar a la Universitat d’Edimburg, però no va acabar els estudis.
La seva família volia que es dedicàs a les lleis però ell s’estimava més la filosofia, i per això va
marxar a França, on va estudiar filosofia cartesiana al col·legi de la Flèche.
En aquest col·legi va escriure, el 1734, l’obra Tractat sobre la natura
humana, que es publicà anònimament el 1739 i va passar tan
desapercebuda que Humeno la va reconèixer com a pròpia fins el
1776. En canvi, La investigació sobre l’enteniment humà, del 1748,
va tenir molt d’èxit.
Intentà obtenir la càtedra d’Ètica i filosofia de l’ànima a Edimburg
però no ho aconseguí. Va ser bibliotecari de la Facultat d’Advocats
d’Edimburg, on va començar la seva Història d’Anglaterra, i també
secretari del Departament del Nord a la Secretaria d’Estat deLondres.
Va ser amic de Rousseau i també d’Adam Smith, el teòric del
Liberalisme econòmic. Les seves obres van ser incloses a l’Índex
d’obres prohibides de l’Església Catòlica.
Hume va continuar la línia filosòfica anglesa de l’empirisme i amb
els seus plantejaments radicals el va dur fins a les darreres
conseqüències. Hume va voler ser el Newton de les ciències
humanes. La teoria de la gravitacióuniversal de Newton explicava
les òrbites i els moviments dels planetes, el flux de les marees i la
caiguda dels cossos. I això gràcies al mètode empíric emprat. Per
això Hume volia aplicar el mateix mètode a les ciències humanes i
morals.

2 El coneixement
2.1 Impressions i idees
Per a Descartes, i també per a Locke, tots els coneixements eren, en principi, idees de la ment.
Hume accepta el mateixplantejament, però substitueix el concepte d’idea pel de percepció. Els
coneixement són per a Hume, en primer lloc, percepcions. El color d’aquestes parets, el renou de la
classe de devora, el mal de queixal que tenc,...I també l’olor de la mar aquest estiu, el record del
Colisseu... són percepcions en la meva ment.
1

IES Santa Margalida / Departament de Filosofia / Temari de 2n Batxillerat
Tema9: Filosofia Moderna. Empirisme: Hume
Ara bé, no totes les percepcions són iguals. Hume veu que unes són més intenses que d’altres, més
vives i que en elles percebem més detalls, i a més se’ns imposen sense que ho poguem evitar. Per
exemple la percepció de la taula sobre la que escric. A aquest tipus de percepcions Hume les
anomena impressions.
Però suposem que sortim de classe. Quina percepciótenim aleshores de la taula? La percepció ha
perdut intensitat i vivor. És com una imatge més dèbil de la impressió que abans teníem. A aquest
tipus de percepcions Hume les anomena idees. Per a Hume les idees són imatges debilitades de les
impressions. Tota idea deriva d’una impressió i no existeixen idees de les quals no se n’hagi tengut
abans una impressió. Tot el coneixement es redueix a lesimpressions i a les còpies debilitades
d’aquestes, les idees. En aquesta teoria rau la llavor del seu escepticisme, no podem conèixer res més
allà de les nostres percepcions.
>>>Llegeix aquest text i resumeix les idees principals:
“Per això, podem ara dividir totes les percepcions de la ment en dos
tipus o classes distingibles per llurs diferents graus de força i vivor.
Hom anomena comunamentpensaments o idees a la menys forta i viva.
L’altra espècie (...) deixem-nos doncs, una mica de llibertat, i
qualifiquem-los d’impressions, emprant aquesta paraula en un sentit
un xic diferent a l’usual.”
Hume, Investigació sobre l’enteniment humà

2.2 L’origen de les idees
També ho podríem resumir així:
A) Tot el coneixement es redueix a percepcions, entenent per percepció tot el que l’esperit conté.
B)...