2 LES VARIETATS DIAF SIQUES O REGISTRES

LES VARIETATS DIAFÀSIQUES O REGISTRES
Els registres són varietats funcionals de la llengua elaborades a partir d’una selecció d’elements. Els anomenats registres es refereixen a les variacionslingüístiques que depenen de cada acte de parla concret, és a dir, a tots els canvis que efectua un parlant quan adapta la seua llengua a la situació comunicativa.
Una persona que domine una llengua seràcapaç d’expressar-se en el registre adequat a cada situació; d’això se’n diu tenir bona competència comunicativa. Per altra banda, no hi ha uns registres més correctes que uns altres: els registress’adeqüen a les situacions i al grau de formalitat que necessiten.

REGISTRES

CARACTERÍSTIQUES

1. CIENTÍFIC


Tècnic, formal, distant, preparat i usat amb la intenció d’explicar amb precisió. Escaracteritza per l’ús d’un vocabulari específic de cada àrea, termes unívocs, llenguatge simbòlic, per l’absència de modalització i per l’objectivitat

2. LITERARI


És un registre molt complex. Altamentpreparat, sovint escrit i unidireccional, en el qual predomina la funció poètica. Juga amb el llenguatge i trau el màxim partit als recursos expressius de la llengua, fins i tot simulant altres registrescom el col·loquial.

3.ESTÀNDARD O FORMAL NEUTRE


Serveix de base per a molts textos i gèneres de diferents àmbits (acadèmic, administratiu, comercial, periodístic…Sol ser escrit o oral no espontanii utilitza unes estructures bàsiques, comunes a la majoria dels parlants.

4. COL.LOQUIAL

Registre no tècnic, espontani, sovint oral, interactiu. Depén molt del context: empra sovint díctics (jo,ara, ací…) i es recolza en el llenguatge gestual. Té poca cura del llenguatge, que per altra part enriqueix amb locucions, frases fetes, refranys, onomatopeies, diminutius i expressions atractives ofamiliars en el “tu a tu”.

FACTORS QUE CONDICIONEN L’ÚS DELS REGISTRES

1. La situació comunicativa. La situació concreta en què es dóna l’acte
de comunicació. L’àmbit d’ús.

2....