2


El Modernisme
Cap a finals del segle xix es comencen a donar en diversos països d’Europa i als Estats Units, una sèrie d’actituds culturals amb una clara intenció modernitzadora. Aquest nou procés de canvis rebrà diversos noms segons el lloc on sorgeix, Modernisme a Catalunya, Art Nouveau a França, Modern Style a Anglaterra, Jugendstil a Alemanya o Sezessionstil a Àustria.
El Modernisme éssobretot una reacció contra el passat. Els artistes i intel·lectuals trenquen amb les convencions creatives i morals. Volen allunyar-se del naturalisme positivista i conservador que dominava l’escena artística i literària d’aquell moment. Hi ha una clara intenció de canvi, ganes de progressar i aportar novetats en els plantejaments diaris, però partint d’un antecedent conegut.
Durant el segle xix esdonen paral·lelament diferents moviments culturals. Excepte el Romanticisme, que és anterior, el Simbolisme, el Prerafaelitisme i el Decadentisme conviuen amb el Modernisme i el nodreixen.
Els ideòlegs del moviment estan completament en desacord amb el seu entorn. El món és heterogeni i contradictori, l’artista crea espais d’evasió, “paradisos artificials” per suplantar la realitat. Igual que en elRomanticisme, l’exotisme i el món de la imaginació prenen força. Per a ells l’art ha arribat a uns estadis poc creatius, està al servei de l’home, és una simple proposta decorativa, no transcendeix més enllà.
Els modernistes volen recuperar l’home individual, natural, conscient del seu passat i crític amb el seu present. Durant la primera part del Modernisme, la vida només es justifica des delpunt de vista artístic. L’home no viu de l’art, viu per l’art. L’art és una activitat superior a les altres activitats humanes, i per aquesta raó, l’artista és un ésser superior. L’autèntic modernista té un esperit individualista, un gran desig de sinceritat, insatisfacció subversiva i elegíaca, una imaginació visionària i una emocionalitat morbosa.
El procés modernitzador del moviment abasta totesles disciplines artístiques, des de la pintura a l’arquitectura passant per l’escultura, la literatura i la música. Com indica el seu nom, és un procés revitalitzador, una injecció de nous valors i nous conceptes, que bàsicament parteixen de moviments passats, però amb la clara intenció de fer renéixer aspectes de la cultura que han quedat enrere.
A Catalunya
Els modernistes catalans prenen totesaquestes idees i estils que es porten a Europa. És una manera de posar-se al dia, d’acostar-se a Europa.
El nucli ideològic del Modernisme a Catalunya és la revista “L’Avens”, que atraurà tots els escriptors i artistes a partir de 1892, moment en el qual creadors de totes les disciplines decideixen seguir un mateix programa. Un programa de canvis que abastarà tots els estaments de la cultura. Elsmodernistes prenen de la Renaixença la voluntat de restablir una cultura autònoma, unes normes lingüístiques pròpies de Catalunya, però volen fer-ho partint d’uns criteris diferents, allunyats de la moderació i de l’arrel burgesa del moviment anterior.
“L’Avens” passa a dir-se “L’Avenç”; aquest primer canvi respon a aquesta intenció de reformular i modernitzar les llengües i reactivar l’esperitcatalà, tant des d’un punt de vista cultural com polític. En la segona etapa, que va del 1889 al 1993, la revista serà la plataforma ideal per dur a terme aquest canvis.
Santiago Rusiñol representa el perfil perfecte del que ha de ser un home modernista, dandi bohemi. Per a ell la vida es justifica només a nivell artístic. Respon al model de vida que proposen Oscar Wilde o J. K. Huysmans. Rusiñol esconverteix en el protagonista de les Festes Modernistes.
Les Festes Modernistes tingueren lloc al Cau Ferrat de Sitges durant tres anys consecutius, 1892, 1893 i 1894. Aquestes festes eren l’espai ideològic del Modernisme català i s’hi desenvolupaven totes les manifestacions artístiques. Les organitzava Rusiñol i sempre començaven amb un discurs inaugural que feia ell mateix i que servia com a...