2

Unitat 2. El coneixement científic
Característiques del coneixement científic
1. El seu llenguatge és purament descriptiu, no entra en valoracions. La ciència s’ocupa de descriure els fets i les seves relacions per incloure’ls en afirmacions generals.
2. Formula lleis (proposicions descriptives universals) per a referir-se a tots els fets d’una classe que resulten rellevants per el coneixementd’algun sector de l’Univers.
3. Té caràcter predictiu. La comprensió dels fets possibilita comprendre les seves causes, és a dir, establir la relació entre causa i efecte permet fer prediccions.
4. És sistemàtic. No és acumulatiu en el sentit de superposar diferents coneixements, sinó que relaciona el que sap en paràmetres més generals, establint un ordre jeràrquic entre les diferents lleisformulades.
5. És metòdic. Segueix una sèrie de passos dirigits d’una manera determinada per a assolir una finalitat.
6. És especialitzat: delimita la classe d’objectes que tractarà.
7. Treballa en xarxa. L’especialització de la ciència obliga a treballar en cooperació amb altres especialistes. Els equips científics són, doncs, pluridisciplinars.

Ciències Formals
Les ciències formals no es refereixen afets de l’experiència, sinó a la forma dels raonaments.
Com no depenen de l’experiència sensible se les anomena ciències a priori. Són les matemàtiques (aritmètica, algebra, geometria, etc.) i la lògica.
Aquests tipus de ciències no estudien cap aspecte del món, tracten d'objectes ideals o pures estructures conceptuals. Per elles mateixes no aporten cap informació sobre la realitat.
No han de sercontrastades amb l'experiència, sinó que són purament deductives.

La deducció és aquell tipus de raonament que permet derivar d'una o diverses proposicions donades, anomenades premises, una altra, que n'és la conseqüència lògica necessària i que s'anomena conclusió.
Totes les seves afirmacions deriven d'altres, succesivament, però no fins a l'infinit. En últim terme totes les deduccions parteixendels axiomes, principis fonamentals indemostrables dins del sistema. Exemples:
„El tot és major que la part“,
„La recta és la distància més curta entre dos punts“
„Un punt és la interjecció entre dues rectes“
„per un punt exterior a una recta només es pot dibuixar una paral·lela“

Les deduccions són possibles per l’aplicació de regles de formació i de transformació que permeten extreure nousenunciats vàlids per ampliar els sistema. Exemple: les regles que s’han de seguir per sumar.
Mitjançant aquesta regles de formació i de transformació es dedueixen Teoremes com, per exemple, el Teorema de Pitàgores o el Teorema de Tales. Tot allò que diuen els teoremes ja està dit implícitament en els axiomes, de manera que tot el sistema és coherent sempre que es respectin les regles.

Demostrar:mostrar que una proposició (enunciat, teorema) determinada es dedueix necessariament d'altres ja demostrades.
Concepte de veritat: només significa que són coherents amb els axiomes (proposició que no deriva de cap altra)
Axiomes: s'accepten sense cap demostració.
Teoremes; es demostren a partir dels axiomes o be d'altres teoremes ja demostrats.

Exemple: el joc dels escacs.
Fa servir símbols (lespeces) unes regles de formació (les instruccions sobre la posició de les peces) i unes regles de transformació (les regles sobre els moviments de les peces)

Les ciències formals són "artificials" en el sentit que els símbols i signes utilitzatts tenen un caràcter convencional i les seves relacions responen a unes normes o "regles del joc".

Ciències Empíriques
Es refereixen a objectes i fets del’experiència. Són ciències a posteriori.
Descriuen els fenòmens naturals i socials, expliquen les seves causes i, per tant, amplien el nostre coneixement sobre el Món.
En dependre de l’observació i l’experiència es basen en el raonament inductiu, tot i que també utilitzen el raonament deductiu.
S’entén per inducció aquell tipus de raonament en el qual s’obté una conclusió general a partir...