2

INTRODUCCIÓ A L'ÈTICA
Curso 2012 – 2013
Grupo A1
12º dia de clase Viernes 28-09-2012
11:15-12:00

2. Aristòtil. (3 setmanes).
Bibliografia:
Obligatoria:
- Aristòtil. Ètica a Nicòmac.Tot, esp. Cap. 1, 2 i 5.
Opcionals:
- Montoya, José i Conill, Jesús. Aristótiles: sabiduría y felicidad.
- MacIntyre, Alasdair Charles. Història de l'ètica. Cap. que parla d'Aristòtil.
Tras la virtut. La part queparla de l'ètica Aristotèlica i Nicomaquiana.
- Mauri, Margarita Álvarez. Bien, humano y moralidad.
- Camps, Victoria. Historia de la ética. Volum I, Cap. I.
- Llegir-me el context dels autors, ja que no ho donarà a clase.
- Fer-me un glossari amb els conceptes dels diferents autors.
- Parts a Tractar:
1. Teoria hilemòrfica.
Substància – Matèria/Forma → idea.
– Potència/Acte.
2. Ètica → Èsser humà ésun èsser social. (Home no és el mateix que ciutadà. No existeix per Aristòtil)
Política
|
Fora de la ciutat/polis

- Sempre parla de la comunitat. Totalitarisme de la comunitat envers l'individu, és un Interindividu.
- Aristòtiles ha estat 20 anys aprenent de Plató. No està d'acord amb Plató i crea una nova idea –
encarna la idea en la forma.
- La matèria i la forma són inherents. El que existeixés un compendi entre forma i matèria. La
Forma és l'essència de les coses, les seves característiques distintives, i això és inherent a la
matèria. En canvi, la Matèria és el material del que estan fetes les coses.
Anècdota d'Aristòtil:
La saviesa, el coneixement en medicina del seu pare, Nicòmac, va influir molt en Aristòtil. El seu
pare era metge del rei Filip De Macedònia. Quan el rei estavamalalt, el seu metge el curava amb
medicines, de forma física, sense encanteris ni màgia ni Déus. Això va afectar el pensament del jove
Aristòtil, què li va donar molta més importància al coneixement empíric, físic.
Aristòtil és el defensor del mesotés, de la prudència, de la moderació. Va fracassar amb Alexandre
el Gran, que va morir d'excessos.

15º dia de clase Miércoles 3-10-2012
9:07-10:05Punts a tractar:
1. “Metafísica” (no existeix encara la paraula).
|
- Matèria
Ontologia → Substància – Teoria hylemòrfica - Forma
|
|
– Teoria del moviment - Potència
|
- Acte
“Viu segons natura.”
2. Ètica teleològica → Eudaimonia.
3. Virtut → Ètica.
→ Dianoètica.
No es pot entendre l'ontologia d'Aristòtil sense aquest axioma: “viu segons natura” → phisis. Està
molt depenent de la natura, i aixòcomporta una determinada visió del món.
La forma és l'Eidos = Idea, la seva naturalesa (entesa com eidos i no com phisis => conjunt de les
coses del mon), és a dir, la seva essència, allò inherent a una cosa, què conforma les seves qualitats,
el seu gènere.
La matèria és l'encarnació de la idea, la seva morphé.
Ergon → Funció. Exemple: el que fa que una taula sigui això, és allò pel qual està creada,la seva
finalitat.]
Forma, morphé => constitució física.
|
|→ Amorfa: la incapacitat de desenvolupar bé allò pel qual ha sigut creada una cosa.
|→ Deformitat, deforme: que no cumpleix la seva funció = Ergon.
En algunes formes el material, la matèria, no és contingent, és essencial. Les idees, els
pensaments... Exemple:
Els números tenen forma, però la seva matèria és essencial i no contingent, pertant,
per existir s'han d'encarnar en coses: 5 taronges, 3 peres...
La funció no és la funcionalitat humana entesa com la finalitat de fer servir una cosa. És allò pel
qual està creada una cosa. Considera que la funció és inherent a les coses.
Pregunta aristotèlica: Quina és la funció de l'èsser humà?
Resposta: Ètica teleològica.
Anem redefinint els conceptes. Anècdota: els dissenyadors diuen quehem arribat a un òptim de
disseny, és a dir, fem variacions sobre la mateixa temàtica.
La resposta d'Aristòtil al problema del canvi de Parmènides és:
la matèria es transforma, és una metamorfosi de la matèria primigènia. Això passa quan deixa de fer
la seva funció. Exemple:
El que és essencial en la taula es que faci la seva funció. Entenc per funció allò que
és, que té definició per si...