2a Mundial

Coneixement i Ciència
Esquema de la Teoria del Coneixement
Tipus
Operacions i Forma
Qüestions filosòfiques i diferents posicions
1. Conèixer
Percepció i Conceptes
1. Objectivitat en la percepció
Realisme Ingenu
Realisme Crític
Fenomenisme
2. Origen conceptes:
Empirisme
Racionalisme
3. Objectivitat en els conceptes:
Realisme extremat
Realisme moderat
Nominalisme
2. SaberJudici (S és P)
1. Creença:
Dogmatisme
Escepticisme
Criticisme
2. Veritat:
Tipus: Analítiques i Sintètiques
Criteris: Formals: evidència
consistència
Materials: coincidència
consens
utilitat
3. Ciència
Raonament (PremissesConclusió)
1. Demarcació: Ciència /
Altres: Coneixement ordinari
Religió, Ideologia
Filosofia
2. Metodologia: Positivisme
Falsacionisme
ConvencionalismeFilosofia
Tema 1. Distinció entre la ciència, el coneixement ordinari, la religió i la filosofia.
La recerca del coneixement és una activitat específicament humana. La ciència, la filosofia, la moral, la religió, l’art, volen satisfer la nostra tendència natural al saber. Algunss d’aquestes sabers (la ciència i la filosofia) el tenen com a preocupació dominant, si no l’única; les altres(la moral, la religió o l’art) han abordat el coneixement com un mitjà per altres fins que consideren superiors. Però d’entre tots aquests sabers no n’hi ha cap, llevat de la ciència, que pugui presumir d’haver arribat a resultats segurs en el coneixement de la realitat, i això des de fa tot just quatre o cinc segles des de la revolució científica moderna (i durant en el breu parèntesi de laciència grega). D’aleshores ençà, la ciència ha esdevingut el paradigma del coneixement racional, i els seus mètodes i continguts han obligat les altres a resituar-se per grat o per força. El seu prestigi inqüestionable fa que tot el qui aspiri a fer triomfar els seus arguments apel·li a ella per justificar les seves tesis i intenti emular els seus mètodes rigorosos.
Malgrat tot, aquest èxit s’ha dematisar. Bona part de la ciència que es practica avui té finalitats pràctiques, cosa que pot acabar arraconant la seva finalitat d’oferir una comprensió teòrica del món; això, sumat a l’auge de les ideologies totalitàries al s. XX i, pel que es veu, de l’integrisme religiós del XXI, pot convertir-la en un instrument de destrucció i de domini. Avui la ciència projecta llum i ombres. Els èxitsimpressionants que exhibeix en l’eradicació de la malaltia i la misèria, poden quedar eclipsats per un ús irracional que seria l’antítesi mateixa del saber. Aquest serà segurament un dels principals motius de reflexió del futur immediat.
Les relacions entre la ciència i els altres sabers, poden resumir-se breument si considerem que la ciència i la filosofia han nascut i s’han nodrit del fons delconeixement ordinari, del qual s’han separat tant que la imatge del món que donen li resulta a aquest fosca, artificiosa i incomprensible. D’altra banda també han nascut en conflicte amb la religió, fenomen ben visible en dues fases crucials de la història d’Occident: als segles VI i V aC, quan sorgeix la primera ciència i filosofia basades en el όγος (logos, la raó) en oposició al μΰθος (mythos, elsmites), i amb la revolució científica dels segles XVI i XVII. Avui mateix no seria difícil posar exemples d’aquestes tensions.
La següent diferenciació entre la ciència i els altres sabers es basa en 10 criteris: (1) Naturalesa i continguts, (2) Objectius, (3) Adquisició i transmissió, (4) Modalitat, (5) Grau d’universalitat, (6) Mètodes, (7) Forma com s’ordenen els coneixements, (8) Concepcióde la realitat, (9) Permanència o canvi, i (10) Relació amb la ciència.
La ciència
La ciència és un coneixement teòric empíric i racional, el més segur fins ara: tracta d’objectes ‘abstractes’ (matemàtics i lògics), de la naturalesa, l’home, el llenguatge, la societat i la cultura. El seu objectiu és el saber, la resposta a les preguntes què, i per què, la descripció i l’explicació objectives...