2a Republica i GC

1. Proclamació de la República
El 12 d’Abril es van celebrar unes eleccions municipals on els partits del Pacte de San Sebastià van guanyar a les grans ciutats i a la majoria dels nuclis industrials. El 14 d’Abril es va proclamar la República i la població va sortir al carrer per celebrar-ho. Alfons XIII va renunciar al tron i es va exiliar. A Madrid es va constituir un govern provisional i esva proclamar oficialment la Segona República Espanyola.
A Catalunya la Lliga però perd pes i guanya Esquerra Republicana de Catalunya. El 14 d’abril, Lluís Companys, cap de llista d’ERC, va proclamar la república i poques hores després, Francesc Macià, el màxim dirigent d’ERC va proclamar la República Catalana integrada en una Federació de Repúbliques Ibèriques.
Aquesta iniciativa catalana vaprovocar un conflicte amb el govern provisional i aquest va demanar a Macià que deixes la decisió sobre l’Estructura de l’Estat a les Corts constituents a canvi d’un règim d’autonomia immediat.
El govern provisional va convocar unes eleccions i va concedir l’amnistia als presos polítics i va proclamar llibertats polítiques i sindicals. En aquestes eleccions va guanyar la coalició d’esquerres i elpresident va passar a ser Niceto Alcalá Zamora. La Constitució del 1931 era molt avançada pel seu temps: tenia un fort caràcter democràtic i progressista. Declarava que tots els poders emanen del poble i establia que l’Estat era integral, però accepta governs autònoms en algunes regions i el poder legislatiu resideix a les Corts d’una cambra.
Inclou una declaració de drets i llibertat, vot des dels23 anys i sufragi a les dones. Faculta al govern per expropiar béns d’utilitat social i el treball és una obligació social. L’Estat és laic i reconeix el matrimoni civil i el divorci.
No hi ha un acord entre els articles de la laïcitat i els polítics catòlics van sortir del govern. Manuel Azaña dirigeix el govern i Niceto Alcalá Zamora presideix la República.
2. Reformes del Bienni d’esquerres(1931-1933)
Reforma religiosa
Es va limitar la influència de l’Església en la societat espanyola. Es va establir la no-confessionalitat de l’Estat i la llibertat de cultes. Es va autoritzar el matrimoni i divorci civil. Es va prohibir que ordes religiosos es dediquessin a l’ensenyança. Una gran part dels sectors catòlics ho van veure com una agressió. La jerarquia eclesiàstica es va oposar a laRepública.
Modernització de l’exèrcit
L’exèrcit s’havia de reformar per tal de crear un exèrcit professional i democràtic. Es van reduir el nombre d’oficials. Es va promulgar la Llei de retir de l’oficialitat on tots els oficials actius havien d’adherir-se a la República o retirar-se. Es van reduir oficials i es va crear la guàrdia d’assalt. La reforma va ser rebuda per alguns sectors, com una agressióa la tradició militar.
Reforma agrària
Es volia posar fi al latifundisme i millorar les condicions dels jornalers. Es va protegir els pagesos sense terra i els arrendataris prohibint rescindir els contracte d’arrendament. Es va fixar la jornada laboral de 8 hores i salaris mínims. Es va elaborar la Llei de reforma agrària que permetia expropiar les terres de la noblesa sense indemnització.
Enl’aplicació de la llei hi va haver tensió social, els grans propietaris s’hi van oposar i van donar suport a l’extrema dreta per acabar amb la República d’esquerres. Els jornalers es van decebre amb els resultats, van veure frustrades les esperances de canvi i es van radicalitzar cap a postures més revolucionàries.
Reforma de l’Estat Centralista
La Constitució del 1931 permetia a les regions ambsentiments nacionalistes crear una organització governamental pròpia i accedir a l’autonomia.
Catalunya va ser la primera amb la creació de la Generalitat (abril 1931) i aprovació de l’Estatut el 1932.
Al País Basc, el PNB i els carlins van redactar un projecte d’estatut que es va retardar perquè els republicans d’esquerres el consideraven incompatible amb la nova constitució. Es va aprovar...