2bat Tema 4 Poesia Txell
Páginas: 16 (3993 palabras)
Publicado: 31 de mayo de 2015
Unitat 4
La poesia: des de la postguerra fins a l’actualitat
1. LA POESIA DE POSTGUERRA.
La poesia publicada durant la postguerra no respon a un estil uniforme. Hi podem observar tres grans tendències:
La poesia de tradició simbolista, continuadora d’un estil ja conreat en el primer terç del segle, que té a Carles Riba com a màxim exponent. Dins d’esta tendència podem situar la poesia deBartomeu Rosselló-Pòrcel, Rosa Leveroni, Màrius Torres, Joan Vinyoli i, el Grup Torre (Xavier Casp i Joan Fuster).
La poesia de tradició avantguardista, representada per Palau i Fabre, i Joan Brossa.
La poesia de tradició realista, a partir de la dècada dels seixanta, sovint acompanyada d’un compromís civil o social. Hi podem situar Martí i Pol, Pere Quart, Salvador Espriu i Vicent AndrésEstellés.
1.1. LA POESIA DE TRADICIÓ SIMBOLISTA.
Bartomeu Rosselló-Pòrcel (1913-1938)
Va nàixer a Palma i va morir prematurament de tuberculosi, la seua obra és curta, però de gran qualitat. El primer llibre és Nou poemes (1933), al qual pertany un dels sonets més coneguts (Quan ella dorm el gaudi somnolent). En Quadern de sonets (1934) utilitza motius de la poesia barroca (el mirall,conflicte del negre i el blanc), però també motius emprats pels poetes postsimbolistes. Imitació de foc (1938) és un llibre més agosarat, on experimenta amb la cançó popular.
Rosa Leveroni (1910-1985)
Deixebla poètica de Riba, contribuí a la difusió clandestina de les Elegies de Bierville. Com Riba, la poesia de Leveroni és una lírica intel·lectualitzada, amb poques concessions a la retòricasuperficial. Els temes de la seua poesia són: l’amor, el pas del temps i l’evocació de paisatges. Abunda el to elegíac (dolor) provocat per la desaparició de l’amor o per la presència de la mort. Ha publicat Epigrames i cançons (1938), Presència i record (1952), Poesia (1981).
Marius Torres (1910-1943)
Va nàixer a Lleida i va morir prematurament de tuberculosi, com Rosselló-Pòrcel. Laseua obra poètica va ser editada pòstumament a Mèxic el 1947 amb el títol de Poesies. Mostra la problemàtica personal, marcada per la presència obsessiva de la mort, però també la preocupació pel rigor formal.
Alguns dels temes que tracta són la música, l’amor, la mort i el món de la natura. Però també la realitat social i històrica que l’envolta, per exemple en La ciutat llunyana.
JoanVinyoli (1914-1984)
Poeta i traductor de formació autodidacta, la seua producció poètica pot dividir-se en dos etapes. En la primera, en la qual és fidel als mestratges de Riba i Rilke, destaca Les hores retrobades (1951), de to elegíac –el pas del temps i el record de les experiències passades. En la segona etapa, que és la de maduresa i coincideix amb el moment de màxim reconeixement públic,destaquem Tot és ara i res (1970), i Ara que és tard (1975) sobre el tema de la caducitat de les coses i el record dels dies perduts. L’obra de Vinyoli influirà en la generació dels poetes dels anys setanta.
1.2. LA POESIA DE TRADICIÓ AVANTGUARDISTA.
Josep Palau i Fabre (1917-2008)
Ha escrit teatre, narrativa i diverses biografies sobre Picasso, però sobretot destaca com a poeta. Laseua concepció de la poesia el fa un poeta atípic en el panorama de la poesia catalana de postguerra, ja que se situa clarament en la tradició avantguardista, sobretot surrealista.
Un tret característic de la seua poesia és la provocació, com ara en la incorporació de temes insòlits o en el bandejament dels temes clàssics utilitzats pels poetes de tradició simbolista. El seu llibre més conegut éspotser Poemes de l’Alquimista, del 1952, però que no s’ha pogut llegir sense les limitacions de la censura fins al 1977.
Joan Brossa (1919-1998)
Ha estat el poeta avantguardista per antonomàsia, preocupat per l’experimentació de noves formes que trencaven les fronteres entre els gèneres i entre els llenguatges. Glòria Bordons identifica 4 etapes en la seua obra:
El neosurrealisme...
La poesia: des de la postguerra fins a l’actualitat
1. LA POESIA DE POSTGUERRA.
La poesia publicada durant la postguerra no respon a un estil uniforme. Hi podem observar tres grans tendències:
La poesia de tradició simbolista, continuadora d’un estil ja conreat en el primer terç del segle, que té a Carles Riba com a màxim exponent. Dins d’esta tendència podem situar la poesia deBartomeu Rosselló-Pòrcel, Rosa Leveroni, Màrius Torres, Joan Vinyoli i, el Grup Torre (Xavier Casp i Joan Fuster).
La poesia de tradició avantguardista, representada per Palau i Fabre, i Joan Brossa.
La poesia de tradició realista, a partir de la dècada dels seixanta, sovint acompanyada d’un compromís civil o social. Hi podem situar Martí i Pol, Pere Quart, Salvador Espriu i Vicent AndrésEstellés.
1.1. LA POESIA DE TRADICIÓ SIMBOLISTA.
Bartomeu Rosselló-Pòrcel (1913-1938)
Va nàixer a Palma i va morir prematurament de tuberculosi, la seua obra és curta, però de gran qualitat. El primer llibre és Nou poemes (1933), al qual pertany un dels sonets més coneguts (Quan ella dorm el gaudi somnolent). En Quadern de sonets (1934) utilitza motius de la poesia barroca (el mirall,conflicte del negre i el blanc), però també motius emprats pels poetes postsimbolistes. Imitació de foc (1938) és un llibre més agosarat, on experimenta amb la cançó popular.
Rosa Leveroni (1910-1985)
Deixebla poètica de Riba, contribuí a la difusió clandestina de les Elegies de Bierville. Com Riba, la poesia de Leveroni és una lírica intel·lectualitzada, amb poques concessions a la retòricasuperficial. Els temes de la seua poesia són: l’amor, el pas del temps i l’evocació de paisatges. Abunda el to elegíac (dolor) provocat per la desaparició de l’amor o per la presència de la mort. Ha publicat Epigrames i cançons (1938), Presència i record (1952), Poesia (1981).
Marius Torres (1910-1943)
Va nàixer a Lleida i va morir prematurament de tuberculosi, com Rosselló-Pòrcel. Laseua obra poètica va ser editada pòstumament a Mèxic el 1947 amb el títol de Poesies. Mostra la problemàtica personal, marcada per la presència obsessiva de la mort, però també la preocupació pel rigor formal.
Alguns dels temes que tracta són la música, l’amor, la mort i el món de la natura. Però també la realitat social i històrica que l’envolta, per exemple en La ciutat llunyana.
JoanVinyoli (1914-1984)
Poeta i traductor de formació autodidacta, la seua producció poètica pot dividir-se en dos etapes. En la primera, en la qual és fidel als mestratges de Riba i Rilke, destaca Les hores retrobades (1951), de to elegíac –el pas del temps i el record de les experiències passades. En la segona etapa, que és la de maduresa i coincideix amb el moment de màxim reconeixement públic,destaquem Tot és ara i res (1970), i Ara que és tard (1975) sobre el tema de la caducitat de les coses i el record dels dies perduts. L’obra de Vinyoli influirà en la generació dels poetes dels anys setanta.
1.2. LA POESIA DE TRADICIÓ AVANTGUARDISTA.
Josep Palau i Fabre (1917-2008)
Ha escrit teatre, narrativa i diverses biografies sobre Picasso, però sobretot destaca com a poeta. Laseua concepció de la poesia el fa un poeta atípic en el panorama de la poesia catalana de postguerra, ja que se situa clarament en la tradició avantguardista, sobretot surrealista.
Un tret característic de la seua poesia és la provocació, com ara en la incorporació de temes insòlits o en el bandejament dels temes clàssics utilitzats pels poetes de tradició simbolista. El seu llibre més conegut éspotser Poemes de l’Alquimista, del 1952, però que no s’ha pogut llegir sense les limitacions de la censura fins al 1977.
Joan Brossa (1919-1998)
Ha estat el poeta avantguardista per antonomàsia, preocupat per l’experimentació de noves formes que trencaven les fronteres entre els gèneres i entre els llenguatges. Glòria Bordons identifica 4 etapes en la seua obra:
El neosurrealisme...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.