2batch

EOE
CURS 2012-13
___
BLOC 1: L’EMPRESA
Tema 1. EVOLUCIÓ HISTÒRICA i DEFINICIÓ DE L’EMPRESARI
1. Evolució històrica de l’empresari .- El paper social, humà i econòmic de l’empresari
ha estat considerat de moltes i diverses formes en el pensament econòmic. Els orígens de
l’empresari es podrien centrar en els segles XVI i XVII durant l’etapa mercantilista amb la
idea de concebre l’economiacom un negoci, com una forma d’acumular riquesa. Així:
1er) Segle XVIII: Empresari capitalista com a propietari dels mitjans de producció ( A.
Smith ).- L’empresari coincideix amb el propietari del capital (empresari individual) i fa una
funció de controlador dels mitjans i afronta el risc patrimonial de l'activitat.
2on) S. XVIII-XIX: Empresari com a home de negocis ( R. Cantillon i J.B. Say ). Cantillon
entén l'empresari com a un agent que compra els mitjans per a produir i, posteriorment,
revendre a un preu incert. Say considera que el valor de la producció ha de ser suficient
per aconseguir guanys.
3er) S.XIX: Empresari com a organitzador ( Marshall ). Apareixen les grans societats, i es
comencen a separar els objectius de l’empresari i del capitalista. D'una banda hi ha elsaccionistes, que persegueixen l'obtenció d'uns fruits de la inversió i, per una altra,
l'empresari professional que es triat en funció de la seva capacitat, i que cerca una
continuïtat dins l'empresa per incrementar el seu poder.
4t) S.XX: Hi ha les teories de Knight, Schumpeter i Galbraith. [ explicades en el punt 2 ]
5è) S.XX-XXI: Empresari líder ( W.G. Bennis ) . [ explicat en el punt 3 ]Podem dir, que en l’època de la Revolució Industrial (final del segle XVIII i principis del
segle XIX), l’empresari és de tipus individual. L’empresari coincideix amb el propietari del
capital i desenvolupa una funció de controlador del mitjans de producció. L’empresari es
defineix, en aquesta època, com el subjecte que compromet la seva capacitat en el
funcionament de l’empresa i, enconseqüència, afronta el risc patrimonial de l’activitat.
Lentament, gràcies als avanços tecnològics, a les millors retribucions i al fet que els
mercats es van ampliant, es necessiten més capitals i, davant de l’opció que un sol
patrimoni hagi de fer front a les despeses, apareixen les grans societats, en les quals
diversos propietaris financen conjuntament l’empresa. Llavors, neix una figurad’empresari, alhora que es comencen a separar els objectius de l’empresari i del
capitalista.
En el segle XIX, la concepció d’empresari canvia a conseqüència de l’adaptació de
l’empresa al canvi social. El capital obtingut es confia a un empresari professional, que pot
ser o no partícip del capital, sobre la base dels seus coneixements, així, l’empresari
afronta un risc professional més quepatrimonial, és a dir, arrisca la continuïtat del seu lloc
de treball.
2. Principals teories sobre l’empresari .a) Teoria de l’Empresari Risc. Aquesta teoria va ser desenvolupada per Frank H. Knight,
a través de la seva obra "Risc, incertesa i benefici" a l'any 1921.
Ens diu que l'empresari adquireix o contracta els factors productius a uns preus
determinats creant rendes monetàries dels altres agents ,sobre la base d'una predicció
econòmica respecte al preu a que vendrà els productes obtinguts suportant, en
conseqüència, tot risc de l'activitat econòmica de l'empresa que dirigeix.

1

EOE
CURS 2012-13
___
Per tant segons aquest autor, les característiques de l'empresari són:
1- En quan a l'empresa, hi ha per l'empresari un factor d'incertesa i per tant de risc. Risc
que pot sertècnic o econòmic. En qun a l'incertesa n'hi ha de dos tipus:incertesa
controlada per l'empresa e incertesa no controlada ( un incendi, un canvi polític...)
2- Per tant en funció de l'actitud davant el risc hi haurà dues activitats completament
diferenciades: a) la del Director, és la persona que organitza l'empresa però no té risc, b)
la de l'empresari, que és la persona que assumeix el...