2eso

Els pobles germànics vivien al nord de l'Imperi romà, més enllà dels rius Rin i Danubi. Eren pobles seminòmades: una part de les tribus vivia en petits pobles, mentre que la resta es dedicava apasturar el bestiar. Els romans els anomenaven bàrbars (que significa ‘estranger') i pensaven que tenien costums poc civilitzats.

A partir del segle III, alguns grups de germànics van creuarrepetidament les fronteres romanes atrets per les riqueses de Roma. Eren grups molt nombrosos, formats per tota mena de gent: dones, nens, guerrers... A vegades, van entrar a l'Imperi pacíficament. Peròaltres cops es van produir enfrontaments militars molt violents.

L'any 395 l'emperador Teodosi va decidir dividir l'Imperi entre els seus dos fills perquè fos més fàcil de defensar: Honori va rebre lazona oest del territori, l'Imperi d'Occident, i Arcadi, la zona est, l'Imperi d'Orient.

L'arribada dels germànics es va produir en una època en què l'Imperi d'Occident patia una gran crisi, demanera que els emperadors tenien cada vegada més dificultats per defensar-se d'aquestes invasions. L'any 476, el capitost germànic Odoacre va vèncer Ròmul Augústul, l'últim emperador romà d'Occident.Aquest esdeveniment és tan important que, per als historiadors, constitueix l'origen d'una nova etapa de la història: l'edat mitjanaL'antic territori de l'Imperi romà d'Occident es va fragmentar endiversos regnes, en cadascun dels quals s'havia instal·lat una tribu germànica. A les terres de la França actual s'hi van establir els francs; a Hispània, els visigots; a Itàlia, els ostrogots i méstard els llombards, i a Britània, els angles i els saxons... Cada regne estava governat per un rei, assessorat per un consell de nobles i guerrersLa successió de guerres, primer entre romans igermànics, i després entre els germànics mateixos, va provocar que la inseguretat s'estengués arreu. Les ciutats van ser saquejades i la població se'n va anar a viure al camp, on va buscar la protecció dels...