2N TRIMESTRE

TEMA 2: INFORME 2: LA BÍBLIA
A) Què és la Bíblia?
És un conjunt de llibres, és una biblioteca molt diversa.
La tradició jueva i cristiana considera la Bíblia paraula de Déu en la mesura que la considera inspirada .
La inspiració a la Bíblia és l’especial influència de Déu sobre els autors humans de la Bíblia.
Molts reconeixen la Bíblia com una paraula de Déu, una paraula creadora i salvadora.Una paraula que és història viva d’ homes i dones que han descobert la presència de Déu a les seves vides:
-Cridant-los a fer alguna tasca.
-Posant-los proves.
-Orientant-los en la seva vida.
-Castigant-los per les seves males accions.
-Enfortint les seves esperances.
-Complint les seves promeses.
No es contradiu el que diu la Bíblia i la ciència, són dos relats diferents. La teoria científica i elsentit del relat del Gènesi sobre la creació són perfectament compatibles. Déu diu que ho ha creat tot i que el més important de la creació és l’home i la dona. La ciència ens diu com Déu ha creat tot.
Déu s’ha revelat progressivament, en la mesura que les persones el puguin entendre. També han estat progressius la purificació de la mateixa idea de Déu ­i el coneixement de les relacionsapropiades de les persones amb Ell.
En l’elaboració dels llibres sagrats, Déu escollí homes i se serví d’ells en l’ús de les seves facultats i forces a fi que, actuant ell en ells i per mitjà d’ells, posessin en escrit com a autors autèntics tot allò que Déu volgués, respectant la seva mentalitat, estil i època.
Hi ha un autor principal que és Déu i, hi ha els autors secundaris que són els homes i lesdones que s’anomenen Hagiògrafs = escriptors sagrats, inspirats per Déu. La Bíblia és paraula d’homes i paraula de Déu. És paraula d’homes en quant es respecta les idees de l’època, el context i els estil. Es paraula de Déu en quant que conté tot el que Déu ha comunicat a les persones i ha fet per elles. Déu mateix escriu i parla el llenguatge humà a través de mediadors humans, com poden ser elsprofetes. A la Bíblia, la part humana la lletra envolta la part divina, la revelació, el missatge de Déu. La paraula humana conté i expressa la paraula divina. Però la paraula de Déu no són simples idees o objectes: la paraula màxima de Déu és una persona, Jesucrist, el fill de Déu, és la revelació definitiva. Al fer-se Home parla un llenguatge humà. La Bíblia es divideix en dues parts: AT I NT.
AT:Abans de crist
NT: Després de crist i el temps de l’església.
Testament: Aliança entre Déu i els homes.
Al AT hi ha 46 llibres i al NT n’hi ha 27.
Els 5 primers llibres de la Bíblia (AT) s’anomena Pentateuc: Gènesi= Origen, Èxode= Sortida, Levític, Nombres i Deuteronomi.
El llibre del Gènesi, en que comença el AT parla també del passatge de la torre de Babel després d’explicar el diluviuniversal i l’aliança de Déu amb Noé.
NT: 4 evangelis =bona notícia  Jesús és el Déu fet Home, el Messies, el Salvador. Marc, Mateu, Lluc que són els sinòptics= semblants i Joan.
Marc Lleó
Mateu àngel o Home alat
Lluc Bou
Joan Àguila
Els evangelis expliquen qui és Jesús de Natzaret vist des de les diferents comunitats on es va escriure l’evangeli. Recullen tradicions de les paraules i accions deJesús, i les experiències de les primeres comunitats cristianes sobre ell.
-Cartes dels apòstols
L’últim llibre de la Bíblia Apocalipsi= revelació (NT) tracta del destí del món i del poble de Déu a través de símbols i visions referides als últims temps.
També trobem el Midràs: Pertanyen a aquests gèneres de relats o explicacions de caràcter didàctic els anomenats evangelis de la infància de Jesúsen Mateu i Lluc.
Al AT trobem un gènere literari anomenat Historiografia. La història és el gènere majoritari en l’antic testament. A la Bíblia, més que la reproducció exacta dels fets, interessa la seva significació religiosa.
Profecia: És la comunicació que fan els profetes a través de símbols i paraules.
Lírica: Expressa les vivències interiors del poeta, els seus sentiments. Exemple: els...