2º Bachiller

TEMA 3.
EL MÓN MEDIEVAL EN UN LLIBRE: LA DIVINA COMÈDIA

3.1. Context històric, social i literari

El creixement de les ciutats a Europa, ocorregut durant l’últim període del feudalisme i iniciat plenament al segle XIII, va dur aparellades la prosperitat econòmica i les transformacions socials. Els burgesos, que es dedicaven al comerç, utilitzaven la moneda en comptes del sistemad’intercanvi i usaven l’escriptura habitualment; això va fer que constituïssen un poder nou. Aquest canvi va suposar també una nova mentalitat, creativa i dinàmica.

Aquest canvi de mentalitat es va accentuar en el segle XIV. L’Europa d’aquest segle està marcada per les guerres (un dels conflictes més llargs i devastadors de l’Edat Mitjana va ser la Guerra dels Cent Anys, entre França i Anglaterra),la fam que va assolar el continent i un seguit d’epidèmies devastadores com la pesta negra. En aquestes circumstàncies, s’hi van donar dos tipus de reaccions: per una banda, una accentuació de la religiositat; per altra banda, per influència de la nova classe emergent, una visió més escèptica de la vida, que comportava la valoració dels béns materials per damunt de tot i un relaxament dels costumsen totes les classes socials.

Centrant-nos en el cas de la península Itàlica, en el segle XIII, els gremis (vinculats als güelfs) van anar assumint el poder en el comune: associació de ciutadans que jurava la defensa de les seues propietats i dels interessos comuns contra qualsevol amenaça externa. El final del segle XIII i el principi del XIV van suposar per a Florència un període degran desenvolupament econòmic i social en un moment en què Itàlia era escenari d’enfrontaments entre els papes i els emperadors del Sacre Imperi Germànic. Tant els uns com els altres volien sotmetre les ciutats independents del centre i del nord de la península. És per això que a Florència les lluites entre els partidaris de l’Imperi (gibel·lins) i del papa (güelfs) van ser constants. Fins i totentre aquests últims, dividits entre güelfs bancs i güelfs negres, també hi hagué guerres. Des de l’arribada de Bonifaci VIII al papat el 1295, la lluita de les faccions güelfes es va aguditzar; els “negres” van aconseguir el suport incondicional de Bonifaci, i immediatament, el conflicte intern es va convertir en un conflicte entre la ciutat i el papat (Dante va viure de molt a prop aquestsesdeveniments que van marcar tant la seua vida, com després veurem, i van tindre repercussions en la seua obra magna)

Pel que fa a l’activitat literària d’aquells moments, hem de desplaçar-nos a la cort siciliana durant la primera meitat del segle XIII per poder explicar la situació literària de Florència en l’època de Dante. Frederic II acull a la seua cort de Sicília tota mena de poetesque arriben a escriure una poesia diferent, que constituirà el punt de partida del Renaixement. Aquesta poesia, tenint la base de la poesia trobadoresca occitana de l’amor impossible, prescindeix d’alguns elements essencials del joc trobadoresc: la fictícia relació de vassallatge entre el poeta i la dama, el festeig extraconjugal, el nom fals, els delators, etc. El gènere més utilitzat pels poetessicilians és la canzone i la forma mètrica, l’hendecasíl·lab, a partir del qual es crea el sonet, la gran composició mètrica del Renaixement.

Ben aviat els poetes toscans imiten aquesta poesia i es produeix el trànsit cap a l’stil novo. Van ser precisament la llengua toscana i la ciutat de Florència l’instrument i el lloc claus de la literatura italiana durant els segles XIV (Trescento) iXV (Quatrocento). Els estilnovistes creen una poesia amb una innovadora manera de veure l’estimada i una nova forma d’expressar els sentiments.

El tema d’aquests poetes és l’amor, un amor espiritualitzat en el qual la dona ja no és sols bellesa física, sinó que participa d’una naturalesa superior, angèlica. La dama està per damunt del poeta, i el convida a un desig de perfecció...