3 FLUXUS A

Art d'acció als EEUU 1960
El Grup Fluxus, George Maciunas, Nova York:
Són joves amb estat de revolta, provocada no per obrers, sinó per estudiants. Fluxus també
forma part d'aquell art que lluita per a la desmaterialització de l'obra (art conceptual). Tot això
va lligat al concepte d'esdeveniment (John Cage). Això apunta cap a la problemàtica de la
instal·lació.
La paraula “fluxus” deriva delllatí, la qual fa referència a la idea de “fluir”. Una invocació al
fluir creatiu de la vida.
Fluxus, té un origen lligat a George Maciunas i a la Galeria A/G de NY, 1961, aquesta acull un
grup d'artistes plàstics que presentaren accions musicals, sonores, visual i poètiques.
El Fluxus es va desenvolupar a Europa a través dels Festivals Fluxus (1962 – 1964). Són
esdeveniments col·lectius programatson hi havien experiències. El primer va ser a la ciutat de
Wiesbaden el 1962.
Les accions Fluxus tenien una estructura molt concreta, la qual eliminava la improvisació. Tot
quedava estrictament detallat en les anomenades “partitures”.
Performance fluxus – característiques:
– Moviment internacional, cosmopolita
– Plataforma alternativa
– Creava festivals perquè l'artista i públic es trobessinFluxus:
És una tipologia específica de performance, que es vincula a la música. La partitura mana que
l'intèrpret llenci els programes del concert sobre del públic, saludi i marxi. Són performance
simples, curtes, que es poden interpretar les vegades que es vulgui.
També té vinculacions directes amb l'humor i la ironia, la seva vinculació amb la música també
ve donada per l'ús d'instruments musicals,amb els quals deconstrueix els usos comuns.
Fluxus no és cap grup tancat. No té cap consigna. És un tipus de comportament que privilegia
allò efímer, el transitori, la energia vital i un cert misticisme, defensen una visió total en que art
i vida quedin unificats.
Els “Concerts Fluxus”: l'estil d'aquests concerts el determina una sèrie d'actuacions
elementals, totalment independents les unes de lesaltres i orientades a la producció de sons,
on l'espectador, ha d'adoptar una actitud reflexiva que entengui els sons quotidians com a
estímuls i objectes de reflexió. Ha d'assolir consciència de la pròpia subjectivitat, reconèixer
l'eventualitat de les eventualitats de la vida i el caràcter contingent dels significats.
El concert Fluxus, és una provocació a la simple actitud estètica, criticadaper ser passiva i no
promoure l'acció.
Es considera el moviment artístic més radical i experimental dels anys 60. Fluxus, va ser un
laboratori i el seu programa es va caracteritzar per vuit idees:
– Globalisme
– Unitat d'art i vida

–
–
–
–
–

Intermèdia
Experimentació
Implicació
Especificació
Presència en el temps i musicalitat

És una pràctica artística que no té com a finalitat crear una obra.La noció d'aquesta obra i
d'artista desapareix tal i com les enteníem fins ara. És una pràctica desmaterialitzada de l'art,
això vol dir, entendre l'art com a procés, ja que només queden documents o objectes que els
artistes han utilitzat com a memòria material.
Pretenia introduir la sensibilitat de la vida artística en els entorns quotidians, les obres Fluxus
desafien qualsevol enfocamenttradicional.
Cada una d'aquestes idees descriu “una manera de fer les coses”. Un dels objectius
principals de Fluxus era minar la funció tradicional de l'art i de l'artista. Volia demostrar que
tothom és artista i que els artistes són indispensables.
Es relaciona a l'art com a ritual (Pràctica relacionada a l'àmbit espiritual). En tot art de la
performance teatre i ritual estan relacionats. El ritualsempre a format part d'una acció
col·lectiva. El ritual sovint es relaciona amb els rituals de mort (psíquica, física, simbòlica...). És
un ritual que no té una finalitat pràctica. La performance va destinada a un espai col·lectiu que
té una finalitat més empírica, d'experiència i no pràctica.
Es crea a sí mateix una imatge tipogràfica i gràfica. Creen ells mateixos el material de difusió....